Esperant al Tribunal Constitucional

Aquesta setmana a tornat a ser notícia la brega interna entre els magistrats del Tribunal Constitucional, que es van descartant entre ells a fi d’assolir una majoria afí, o contrària, als interessos dels dos grans partits espanyols.

 

La classe política, espanyola i catalana, s’omple la boca parlant de l’estat de dret, del respecte a la legalitat, mentre els òrgans encarregats d’aplicar la llei: Tribunal Constitucional, Consell General del Poder Judicial, Audiència Nacional, Fiscal General de l’Estat, per citar només els més prominents, devaluen acceleradament la seva funció arbitral. Els partits del règim han respost a la proposta del lehendakari Ibarretxe de celebrar una consulta popular per decidir el futur del poble basc amb arguments legalistes o d’oportunitat (Iniciativa diu que ara no toca i que es retiri el pla).

A un problema polític no se li dona una resposta d’igual nivell. Quines garanties d’imparcialitat ofereix avui el Tribunal Constitucional? La seva jurisprudència està molt lluny de la de la Cort Suprema del Canadà que l’any 1998 va emetre una opinió consultiva (tot un exemple d’equanimitat) en relació al dret a decidir del Quebec. Pel que fa a l’Estatut català, tots els presagis apunten a una sentència que no respectarà ni el text ni la voluntat del poble català expressada en referèndum. Quina resposta donarem com a poble? I les nostres institucions? No conec ningú que tingui un Pla B: o acatament de l’ordre establert o presentació d’un conflicte polític i jurídic.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *