I l’esmena Carod 2014 ?

Ahir al vespre varem tenir assemblea de militants de la secció local de Tarragona per debatre la ponència i les esmenes cara a la conferència nacional del proper 20 d’octubre.  

Hi érem presents una quarantena d’afiliats dels gairebé dos-cents amb que compta el partit a la ciutat. Sergi de los Rios, diputat i conseller a l’ajuntament, va defensar la ponència aprovada per la direcció i va fer la crítica a la ponència alternativa del Reagrupament i les esmenes parcials d’Esquerra Independentista. I això que cap militant havia presentat cap dels dos textos alternatius per a ésser discutits. Només Josep Maria León, (veterà patriota aqui conec de quan era subscriptor de la revista “Independència” fa un grapat d’anys), amb unes esmenes parcials, i jo mateix, defensant per delegació la que havia presentat Gustau Navarro des de l’Alguer, afegíem alguna novetat. He d’agrair a tots els presents que el text del Gustau, que apostava per internacionalitzar la reivindicació nacional catalana i organitzar els militants del partit residents fora del país, fos aprovat per unanimitat.

Fora d’això la meva intervenció va consistir en manifestar que la ponència oficial no estava a l’alçada dels reptes actuals del país i del partit i demanar quin era el text de l’esmena que el Comitè Executiu havia acordat introduir per encabir-hi la proposta llençada des de La Vanguardia pel president del partit  a finals d’agost. Si l’eslògan “Carod 2014” ha d’ésser alguna cosa més que això, ha fonamentar-se en una sòlida argumentació estratègica que doni resposta a la previsible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’estatut. Ha d’ésser el “Pla B” del partit i l’embrió del full de ruta cap a la consulta del 2014. Ha d’ésser, també, l’oportunitat per consensuar amb la resta d’esmenes presentades una resolució majoritària que permeti dir a tothom que ERC dona un pas endavant amb aquesta Conferència Nacional. No pot ser que a darrera hora, una intervenció de viva veu de Carod salvi la situació, els militants que fan confiança a la direcció es mereixen saber què voten. No es tracta de promoure adhesions incondicionals a uns i desqualificacions genèriques als altres. El resultat del dia 20 d’octubre hauria de tenir com a conseqüència que la premsa espanyolista es preocupi en la mateixa mesura que ho ha fet arran de la dimissió d’Imaz o amb la crema dels retrats dels reis. Un resultat que aixequi la moral a una militància escèptica i deorientada malgrat els nivells de representació institucional assolits. La responsabilitat es de tots els militants, però en primer lloc dels que ocupen llocs de direcció. El repte del 2014 està llençat, els poders de l’Estat i els seus aliats locals n’han pres bona nota. Cal saber estar a l’alçada, els dirigents els primers.      

Afegeix un comentari

Respon a Anònim Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *