Ja han passat uns quants mesos des de la celebració de les eleccions municipals. S’han fet molts comentaris sobre els resultats obtinguts per les diferents forces polítiques i la majoria dels que he llegit sobre les CUP són superficials.
Les CUP representen, no pas en exclusiva, la continuïtat de l’independentisme combatiu dels anys vuitanta i noranta del segle passat. Un espai que ha evolucionat i diversificat els seus referents més enllà de les dues formacions que són a l’origen d’aquest moviment: PSAN i MDT. Aquestes Candidatures d’Unitat Popular tenen el seu precedent en les llistes municipals que es van agrupar en l’Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista (AMEI) i, hores d’ara, representen l’expressió electoral, a nivell local, de l’espai denominat “esquerra independentista”.
L’èxit obtingut en la majoria de pobles i ciutats on s’han presentat no s’ha d’interpretar en coincidència amb la crisi d’Esquerra a nivell local (Vic i Vilafranca del Penedès). Responen a una realitat social i política pròpia, i emergent. Sóc dels que penso que el republicanisme català i l’espai CUP són complementaris i que hi ha d’haver, en el futur immediat, iniciatives conjuntes que poden prosperar si les relacions s’estableixen bandejant la prepotència i el sectarisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ERC i CUP són (haurien de ser) complementàries en moltes iniciatives.
Hi estaria d’acord si ERC fos el que hauria de ser… a hores d’ara en som tants els decebuts i desenganyats que serà molt difícil tornar-hi a confiar mai.
Mentre la seva feina es basi en sortir a premsa amb logos i slogans, poca feina farem plegats, les iniciatives conjuntes poden prosperar només si s’entra en continguts reals, lluny del mediàtic, i es va en sèrio.
D’altra banda, estic molt d’acord amb tu que la CUP ocupa un espai que abans era buit i que s’arrela en la sobirania plena de les assemblees locals, i que som emergents i que això comporta definir una organització consolidada mitjançant un debat organitzatiu que estem tenint durant tot aquest any.
Una abraçada Jaume i fins al proper cafè!!