Ahir al vespre els companys de les JERC de Constantí (Tarragonès) em van convidar a fer una xerrada sobre el republicanisme català contemporani.
Amb el Marc Anguera ens varem trobar al Sindicat Agrícola. Els retrats dels presidents Macià, Companys, Irla i Tarradellas ocupen un lloc d’honor al cafè, on també hi ha un quadre, de tamany més modest, amb les fotografies de cinc dels vuit constantinencs que moriren a Mathausen. No és habitual trobar recordatoris dels catalans víctimes del nazisme. La memòria històrica d’un poble es basteix fonamentalment d’aquests petits homenatges.
Un cop a la biblioteca, lloc previst per la xerrada, veig que hi ha el meu amic d’infantesa Juli Gens i el seu fill, la Montse Duch, ex-diputada socialista i bona amiga i una colla de militants republicans. El Lluís d’Andorra, un patriota de pedra picada, arriba tard però no es perd la trobada, cosa que li agraeixo. Hi trobo el Dani Rodríquez Martorell, un dels motors de la secció local i l’any passat alumne meu a la URV. El cap de llista a les passades municipals Josep Maria Sabaté, la Sívia també regidora, entre altres companys, i el Joan Reig, el component dels Pets. Entre tots fem petar una xerrada de gairebé dues hores en la qual repassem des dels fets del passat republicà d’abans de la guerra del 1936 fins als temes de l’actualitat política. Quan arribar l’hora de tancar la biblioteca contiuem el debat mentre sopem.
ERC a Constantí ha esdevingut la segona força del municipi, amb tres regidors. El PSC, partit hegemònic, ha perdut la majoria absoluta i ha preferit cercar el suport de l’únic regidor del PP abans que el d’Esquerra. El creixement del partit en aquesta localitat de la rodalia tarragonina, amb una forta presència de nous catalans, i en pugna amb els socialistes hauria de ser analitzat amb atenció ara que Esquerra s’interroga sobre com crèixer socialment i electoralment. El cas de Constantí té, per excepcional en el context del Camp de Tarragona, un mèrit indiscutible que mereix ser tingut en compte a escala regional. Passada la mitjanit ens acomiadem amb bon ànim i ganes d’afrontar decididament els reptes immediats i els que s’adivinen a mig termini.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!