Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Haiti

Publicat el 14 de gener de 2010 per rginer

Per què sempre són els països més pobres ? El més pobre de tots els del continent americà ha patit un fortíssim terratrèmol i de ben segur que les víctimes ompliran unes estadístiques esfereïdores. Aviat ferà dos anys del cicló Nargis a Birmània on més de 130.000 persones van perdre la vida, xifres ‘oficials’, per la força del vent, d’un cicló. En aquell cas un govern cruel i genocida, encara en el poder, no va deixar arribar cap ajut.

Molta gent ignora que Haití és un país que va ser colonitzat per els francesos, i ocupa la meitat de l’¡illa Hispaniola. L’altra meitat de l’illa es converteix en la República Dominicana, paradís turístic, platges, grans hotels, inversions, especulacions. Més d’una vegada m’he trobat amb la sorpresa que els mateixos francesos no han considerat mai la totalitat de l’illa com dos paisos, ignorant a la República Dominicana. Però, Haiti ha estat sempre un país pobre, molt pobre i amb molts problemes. Em pregunto si no es pot utilitzar l’aeroport de la República Dominicana per fer arribar els ajuts més ràpidament i creuar la frontera. Les fotografíes que es van rebent son cruels, el cor es parteix de veure-les. Ara Haiti serà protagonista principal de tota la premsa mundial. Se’n sortirà ?

Marie Jacinthe LeValle plora amb desesperació mentre espera notícies de Port au Prince. Va viatjar a Miami, Florida, per cercar ajut econòmic per el seu orfenat on hi viuen vint nenes.
No en sap res, potser és un dels milers edificis que aquest terrible terratrèmol ha destruït completament i és possible que siguin sota les runes esperant l’ajut.

El món gira i gira i la natura imposa el seu poder davant l’ésser humà que encara avui està convençut de poder guanyar aquest poder a la natura.


  1. i de ben segur na Xesca hagués fet un comentari; com aquests dos que va escriure arran el Cicló Nargis a Birmània el maig de 2008:

    És la decadència i l’embrutiment

    x | esborrar | dimecres, 28 de maig de 2008 | 12:09h

    Som part d’una civilització degenerada i en procés d’exhaustió que no pot donar lliçons d’ètica a ningú però que té aquest vici, a més de l’amnèsia selectiva que just deixa transparentar els defectes dels ianquis però sistemàticament obvia les actuacions d’ells que han desbaratat el notre etern enclí feixista.

    Quants avions d’ajut humanitari ianqui destinat a aquesta pobre gent ha desviat, aquesta púrria que tenim tan consentida?

    No piquem l’ullet als deixebles de Hitler, ara asseguts a la cadira paridora italianovaticanafrancoespanyola, que se’n moren de ganes de tornar a fer xisclar el fuet. No els donem excuses. D’ells no n’hem d’esperar una altra cosa més que llenya. Ens endurem més llenya que un ase de moliner.

    Just de pensar això, m’ha sortit carn de gallina.

    Respondre aquest comentari

    Estic persuadida

    x | esborrar | diumenge, 10 d’agost de 2008 | 08:57h

    que ni a Birmània ni onsevulla, no és possible de sobreviure si ets una persona honrada. Per poder just que sigui menjar, has de delinquir, has de trair, has de delatar, has de fustigar, has de maltractar …

    Això pinta malament perquè ja no és un cas aïllat. M’explic: quan aquí hi havia el melitar, veies que, tot i que durava més que un mànec de cullera, el dia que fes el cuec s’hauria acabat el bròquil perquè era un cas de llibre. L’envoltaven, i estones pareixia que el setjaven, París de França i tot allò que semblava la crème de la crème dels drets humans i d’una sospirada civilització que, tot i que es torbava a arribar, no podia pas estar gaire. Però ara, roseret, que hi ha pel món? M’ho vols dir? 

    Me’n vaig a fregar persianes. No vull que el llegir em faci perdre l’escriure. I devers les 11,00 hrs a la platja.

    Respondre aquest comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.