Brigate Rosse

En l’edició d’ahir del diari Avui, Alfons Quintà va publicar una columna, (com enyoro els seus articles de pàgina sencera), en la qual tractava sobre la polèmica, recurrent a Itàlia, al voltant de les Brigades Roges.

 

El denominat partit armat, expressió del comunisme combatent contraposat a l’eurocomunisme del PCI, ha tornat a ser tema d’actualitat arran d’un film dirigit per Vincenzo Marra, “L’Ora di Punta”, que narra l’evolució d’aquest grup i la figura del seu principal lider, Renato Curcio. Una de les protagonistes del rodatge, Fanny Ardant, ha fet unes declaracions laudatòries envers Curcio que ha hagut de rectificar arran de les queixes dels familiars de les víctimes dels brigadistes.

Alfons Quintà critica la complicitat intel·lectual dels sectors més radicals del progressisme italià dels anys setanta amb la lluita armada i fa extensiva la seva deslegitimació a totes les expressions de terrorisme. A Josep Maria Terricabras li vaig sentir dir fa poc que “el terrorisme” és un tema tabú en la nostra societat. No sovintegen els estudis rigorosos sobre la qüestió. A qui li interessi el fenomen de les Brigades Roges li recomano el llibre “Dossier Brigate Rosse 1969-1975”, en el qual Lorenzo Ruggiero aplega els documents, comunicats i la cronologia comentada d’aquest grup, editat per Kaos Edizioni, Milano, 2007.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *