Contra José Luís Rodríguez Zapatero

El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero ha concedit al diari El País una entrevista, que apareix publicada en d’edició d’avui, en la que fa un repàs del seu mandat i marca les línies de la seva campanya electoral cara a les generals del 2008.

El primer que mereix ésser destacat és la poca atenció que dedica a la qüestió catalana. És un tema que no preocupa, que està controlat, un assumpte tancat.
En segon lloc, el seu projecte és la modernització d’Espanya, ja ni tant sols esmenta el projecte de “la España plural”. La bonança econòmica relativa, almenys per a les finances estatals i els grans grups econòmics, li permeten  presentar un balanç de gestió positiu. L’Estat es més fort, políticament i econòmicament, i l’ordre social que se’n deriva no està qüestionat frontalment a cap dels territoris que domina. El dèficit d’infrastructures a Catalunya només és un problema d’inversió a mig termini que es pot resoldre sense que el sobiranisme pràctic dels partits catalanistes alteri el disseny de les polítiques públiques estatals.

Personalment em sembla un polític mediocre, com tants n’hi ha en el panorama català i espanyol, però les seves incongruències les han cobert eficaçment ministres amb sentit d’estat com De la Vega i Solbes. L’engranatge funciona i la seva estratègia també: el PP afronta la campanya a la defensiva, sense arguments tangibles que erosionin Zapatero. Aquest, simplement ha assumit l’ideari i els referents de l’espanyolisme d’una manera  eficaç:  ha apostat  per la solució policial al  conflicte basc  desestimant les vies polítiques,  ha consolidat l’edifici legislatiu i  la  jusrisprudència  repressiva de l’aznarisme  front a la dissidència  nacional basca. Ha acontentat l’anticatalanisme amb la tercera hora a les escoles de Catalunya i ha desactivat el catalanisme polític, pactant-hi, a diverses bandes.

Zapatero  representa  la dominació política i econòmica  de rostre humà  que pateix el nostre país, la seva popularitat en terres catalanes (alta) és l’índex de la nostra dependència. Mentre les propostes d’autodeterminació sorgides des de Catalunya siguin paraules banals i no es formuli un conflicte polític i jurídic creïble Zapatero, i els poders reals que el sustenten, podran concedir plàcides entrevistes als mitjans afins ignorant les aspiracions dels súbdits catalans.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *