Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

2 de setembre de 2007
2 comentaris

Contra José Luís Rodríguez Zapatero

El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero ha concedit al diari El País una entrevista, que apareix publicada en d’edició d’avui, en la que fa un repàs del seu mandat i marca les línies de la seva campanya electoral cara a les generals del 2008.

El primer que mereix ésser destacat és la poca atenció que dedica a la qüestió catalana. És un tema que no preocupa, que està controlat, un assumpte tancat. En segon lloc, el seu projecte és la modernització d’Espanya, ja ni tant sols esmenta el projecte de “la España plural”. La bonança econòmica relativa, almenys per a les finances estatals i els grans grups econòmics, li permeten  presentar un balanç de gestió positiu. L’Estat es més fort, políticament i econòmicament, i l’ordre social que se’n deriva no està qüestionat frontalment a cap dels territoris que domina. El dèficit d’infraestructures a Catalunya només és un problema d’inversió a mig termini que es pot resoldre sense que el sobiranisme pràctic dels partits catalanistes alteri el disseny de les polítiques públiques estatals.

Personalment em sembla un polític mediocre, com tants n’hi ha en el panorama català i espanyol, però les seves incongruències les han cobert eficaçment ministres amb sentit d’estat com De la Vega i Solbes. L’engranatge funciona i la seva estratègia també: el PP afronta la campanya a la defensiva, sense arguments tangibles que erosionin Zapatero. Aquest, simplement ha assumit l’ideari i els referents de l’espanyolisme d’una manera  eficaç:  ha apostat  per la solució policial al  conflicte basc  desestimant les vies polítiques,  ha consolidat l’edifici legislatiu i  la  jusrisprudència  repressiva de l’aznarisme  front a la dissidència  nacional basca. Ha acontentat l’anticatalanisme amb la tercera hora a les escoles de Catalunya i ha desactivat el catalanisme polític, pactant-hi, a diverses bandes.

Zapatero  representa  la dominació política i econòmica  de rostre humà  que pateix el nostre país, la seva popularitat en terres catalanes (alta) és l’índex de la nostra dependència. Mentre les propostes d’autodeterminació sorgides des de Catalunya siguin paraules banals i no es formuli un conflicte polític i jurídic creïble Zapatero, i els poders reals que el sustenten, podran concedir plàcides entrevistes als mitjans afins ignorant les aspiracions dels súbdits catalans.

Post Scriptum, 14 de març del 2021.

Avui fa disset anys que José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar al capdavant del PSOE les eleccions espanyoles que van posar fi al mandat de José María Aznar i a l’hegemonia del PP. Però durant el seu mandat ni va respectar el compromís d’aprovar la reforma de l’Estatut que proposés el Parlament de Catalunya, ni va gosar pactar un final negociar a l’activitat d’ETA. Tampoc va modernitzar ni democràtitzar substancialment el règim espanyol, però el seu posat amable el va fer preferible al sinistre Felipe González, encara avui, als ulls del catalans que malden per una reforma constitucional que els estalviï haver de donar la raó als independentistes. Tampoc hauria fet res diferent de com actua Pedro Sánchez, el PSOE és el princiapl garant de l’ordre estatal espanyol i no negociarà mai l’autodeterminació de Catalunya. És una obvietat històricament acreditada però ERC i altres s’estimen més alimentar la ficció que és possible malgrat que el combat de l’integrisme espanyol contra l’independentisme català és cada vegada més agressiu.

  1. Totalment d’acord, però de quin equip de persones disposem ara mateix, per posar-se el front de un conflicte polític i jurídic creïble?.

    En aquests moments soc pesimista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!