Terra Lliure, punt i final

El passat 14 d’abril, pel Canal 33, es va emetre el documental elaborat per David Bassa “Terra Lliure, punt i final”. Ha estat una iniciativa encertada i rigorosa que ha trencat el silenci imposat sobre l’independentisme combatiu dels anys vuitanta.  

Dels comentaris que ha suscitat la seva emissió, els més interessants son els publicats sota el nom col·lectiu de “Joana Gorina” en el diari digital “Llibertat.cat”. Dit això, crec que encara falten més aportacions de politòlegs i historiadors que analitzin sense prejudicis l’evolució de l’independentisme català des de la transició ençà. Potser en el futur estudiosos com Ricard Vilaregut, Albert Botran o Roger Buch, per citar-ne només alguns, abordaran aquesta tasca. De moment, voldria cridar l’atenció sobre dos aspectes poc tractats.

En primer lloc, en el període 1986-87, apareix un grup polític fantasma denominat “Unió de Lluita Marxista-Leninista” que dona a conèixer un document titulat “Els comunistes davant l’ascens del moviment patriòtic català”, veritable manual de tòpics i suggerències per esberlar l’incipient Moviment de Defensa de la Terra des d’una òptica pseudorevolucionària i internacionalista. L’escissió del MDT té altres explicacions, però l’agudització de l’animadeversió contra les tesis del Front Patriòtic que defensava el PSAN no és aliena a l’acció fraccional promoguda des de postures aparentment més radicals. Només cal consultar el seguiment que va fer dels esdeveniments el “Diari de Barcelona” de l’època per comprovar-ho.

En segon lloc, el sorgiment paral.lel d’un grup “terrorista” denominat “Exèrcit Roig Català d’Alliberament” que s’especialitza en cometre atemptats contra empreses multinacionals, el consulat dels USA a Barcelona i un local freqüentat per “marines”,  causant la mort d’un d’ells el 26 de desembre de 1987. Crear confusió al voltant de Terra Lliure, desviar els objectius del conflicte català a base de barrejar-hi la lluita antiimperialista semblen ser els objectius d’aquestes accions. Cap detenció i cap procés judicial es van deduir d’aquests atemptats que es  van interrompre tant sobtadament com havien aparegut. 

Aquests son aspectes secundaris, però no negligibles, a l’hora d’analitzar el passat recent de l’independentisme català. El programa de TV3  “Doble joc” va tractar, el gener d’enguany, de les tàctiques de contrainsurgència i infiltració aplicades durant “l’operació Garzón”, la primavera del 1992. La qüestió es va enfocar des d’una òptica poc rigorosa i banal. Crec que el treball historiogràfic hauria d’omplir el buit existent.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *