La notícia de la mort, conscient i volguda, de Lluís Maria Xirinacs Damians m’han fet sentir una profunda tristor, alhora, un munt de records m’han vingut a la memòria.
El meu pare, a la primeria dels anys setanta del segle passat, escoltava gairebé totes les vesprades, les emissions en castellà de Ràdio París i la BBC de Londres. Recordo els comentaris de Josep Manyé (Jorge Marín) des d’Anglaterra i les referències a Santiago Carrillo, Jordi Carbonell, l’Assamblea de Catalunya, el consell de guerra contra el FAC i, especialment, a un sacerdot insubmís de cognom Xirinacs. En la meva ment adolescent s’anaven acumulant persones, fets i referències que un cop arribat a la Universitat de Barcelona, ja com a militant independentista, vaig anar coneixent de més aprop.
Escollit senador independent per Barcelona a les primeres eleccions democràtiques i va protagonitzar una valenta defensa del dret d’autodeterminació durant el debat constitucional. Ell i Heribert Barrera foren els únics exemples de dignitat política enmig de la renúncia i mediocritat dels altres electes catalans que s’avingueren a les claudicacions que encara ens encadenen. Una volta arrenglerat obertament amb l’independentisme polític fou cap de llista pel BEAN el 1979 i des d’aleshores un referent per al nostre moviment al qual aportà una sèrie de llibres on feia balanç de la transició. La seva formació catòlica el predisposaven a la predicació amb l’exemple, al sacrifici personal, a la intransigència dels principis, tot això pensant en la causa del poble català no pas en el lluïment personal. Ell representà en molts moments les esperances dels catalans que volen una pàtria lliure. En l’hora de la seva mort polaritza també el sentiment d’angoixa, de preocupació, d’indignació que molts sentim veient el moment de feblesa i desorientació que viu el país.
Un cop superada la pena del primer moment, el seu darrer acte de sobirania ens ha de moure a la reflexió i esperonar-nos a trobar la manera d’enfrontar-nos a l’ordre estatal que ens domina.
Post Scriptum, 6 d’agost del 2022.
Avui fa quinze anys de la mort de Lluís Maria Xirinacs, dissortadament les seves reflexions sobre “La traïció dels líders” nostrats durant la transició espanyola reprenen actualitat, Llibertat.cat ho recorda amb aqueix article:
“Fa quinze anys ens deixà Lluís Maria Xirinacs. El 6 d’agost del 2007 Xirinacs es va dirigir a una muntanya del Ripollès, acompanyat pel seu metge i company Joan Parés, per deixar-se morir en plena llibertat i consciència. Amb aquest objectiu va deixar de prendre la medicació per al cor que tenia prescrita, i va romandre uns dies sense menjar, i després de caminar una llarga estona i de fer un exercici de meditació que havia practicat des feia molts anys, va consumar el seu comiat. Es calcula que morí cap al dia 8 d’agost. Al cap de mesos, en conèixer-se el resultat de l’autòpsia, es va determinar que va morir de mort natural. Precisament el forense que se’n va fer càrrec explica al documental Xirinacs, a contracorrent, que morir d’aquesta manera és luxe, “morir on tu vols, quan tu vols, i tot, no dolorosament, no agònicament, és un luxe.”
El dia 11 va ser trobat sense vida per un excursionista al paratge de la Tuta del Pla de Can Pegot a Ogassa (Ripollès). A la butxaca van trobar-hi una nota semblant a la que precedeix l’escrit ‘Acte de Sobirania’, manuscrit que deixà preparat a la Fundació Randa. Cinc dies abans havia deixat escrit el text en què l’exsenador mostrava la seva disposició a passar els darrers dies ‘en la soledat i el silenci’ i on, al poema (Acte de sobirania), signat el dia 6 d’agost, recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles.
Coincidint amb l’aniversari la mort del militant de la justícia i al captaire de la pau, independentista fins al moll de l’os, recordem el documentl Xirinacs, a contracorrent, que LlibFa catorze anys va deixar-nos Lluís Maria Xirinacs. El 6 d’agost del 2007 Xirinacs es va dirigir a una muntanya del Ripollès, acompanyat pel seu metge i company Joan Parés, per deixar-se morir en plena llibertat i consciència. Amb aquest objectiu va deixar de prendre la medicació per al cor que tenia prescrita, i va romandre uns dies sense menjar, i després de caminar una llarga estona i de fer un exercici de meditació que havia practicat des feia molts anys, va consumar el seu comiat. Es calcula que morí cap al dia 8 d’agost. Al cap de mesos, en conèixer-se el resultat de l’autòpsia, es va determinar que va morir de mort natural. Precisament el forense que se’n va fer càrrec explica al documental Xirinacs, a contracorrent, que morir d’aquesta manera és luxe, “morir on tu vols, quan tu vols, i tot, no dolorosament, no agònicament, és un luxe.”
El dia 11 va ser trobat sense vida per un excursionista al paratge de la Tuta del Pla de Can Pegot a Ogassa (Ripollès). A la butxaca van trobar-hi una nota semblant a la que precedeix l’escrit ‘Acte de Sobirania’, manuscrit que deixà preparat a la Fundació Randa. Cinc dies abans havia deixat escrit el text en què l’exsenador mostrava la seva disposició a passar els darrers dies ‘en la soledat i el silenci’ i on, al poema (Acte de sobirania), signat el dia 6 d’agost, recordava que havia viscut esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles.
Coincidint amb l’aniversari la mort del militant de la justícia i al captaire de la pau, independentista fins al moll de l’os, recordem el documental “Xirinacs, a contracorrent”, que Llibertat.cat va impulsar conjuntament amb la Fundació Randa-Xirinacs i Zeba”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vostè, senyor Renyer, i tots els sobiranistes acomplexats de CDC i ERC, són culpables de l’actual desànim i de la manca de dignitat que presideix els partits "catalans". O sigui que seria més digne que ni vostè ni ningú dels botiflers d’ERC es posés el nom de Xirinacs a la boca. POCA-VERGONYES!!
No és correcte, en Xirinachs no fou senador per l’Entesa, sinó com a independent i confrontant-se a la pròpia Entesa. Tampoc no és cert que fos senador pel BEAN. Ell rebé el suport de tot de plataformes d’independents i de sectors catòlics i nacionalistes.
Cordialment,
Pere