“Macià”, de Ramon Arrufat Arrufat, Editorial Fonoll, Juneda, 2007.
L’editorial Fonoll és una emanació de la revista del mateix nom que, a més de la tasca informativa local, aglutina una colla de joves historiadors i amants de la cultura dedicats a la recuperació de la memòria republicana i nacionalista de la localitat garriguenca. Els vaig conèixer ja fa uns anys quan hi cercava material per a la biografia de Jaume Cornudella i de la seva ma vaig tenir ocasió de xerrar amb supervivents de la columna Macià-Companys, testimonis de la fornada de separatistes sorgits de la terra ferma als anys trenta. A la revista han dedicat un monogràfic als germans Xammar, fills de Juneda i patriotes insignes, un dels quals, Gabriel, nascut l’any 1910, viu actualment a Tarragona amb una salut i una memòria envejables.
L’editorial recupera un text inèdit, escrit l’any 1968 per Ramon Arrufat, nascut l’any 1897 a la veïna localitat de les Borges Blanques i traspassat a Barcelona el 1981. Arrufat fou militant d’Estat Català durant la dictadura de Primo de Rivera, participà en la fundació d’ERC, però se’n separà aviat escindint-se amb el col·lectiu denominat Elements d’Estat Català. Amb Josep Casals publicà l’any 1933 “Catalunya, poble dissortat”, un llibre crític amb el procés polític viscut després de la proclamació de la República Catalana el 14 d’abril del 1931. Amb “Macià”, Arrufat escriu no pas un biografia del cabdill independentista sinó un compendi de reflexions sobre la trajectòria de “l’avi” des de l’època de la Solidaritat Catalana fins a l’aprovació de l’Estatut del 1932.
El llibre és el seu testament polític, el resum de la seva experiència de lluita per la independència, i el dedica a la joventut catalana dels anys seixanta, quan s’albiren esperances de renaixença nacional. La seva és la visió del separatista dissident, de l’intransigent que defuig la politiqueria, i reflecteix la mentalitat, el sentit de país i l’antiespanyolisme que animava molts joves de les classes populars, lleidatans sobretot, que formaven la base militant d’Estat Català, Esquerra i altres grups de l’època com Nosaltres Sols. Són punyents les reflexions que fa sobre personatges com Marcel·lí Domingo o lluís Nicolau d’Olwer o sobre els procés assembleari que va precedir la fundació d’Esquerra Republicana. És un llibre escrit per un autodidacta, no pas un acadèmic, i precisament aquesta espontaneïtat ens apropa al tremp i l’ambient del conglomerat separatista del qual formava part.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!