El nou Estatut fa un any

Avui, 9 d’agost es compleix el primer aniversari de l’entrada en vigor del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya.

 

Fora del president Montilla, i dels mitjans de la premsa del règim, gairebé ningú d’entre la classe política ha fet referència a aquest fet. Pel camí, l’Abat de Montserrat i l’anterior president Pasqual Maragall entre d’altres, han declarat que vist el resultat no calia tant d’esforç. Fins i tot els empresaris que van pressionar a favor del pacte Mas-Zapatero i de tancar de qualsevol manera el “conflicte” de la reforma estatutària ara reclamen, (per a ells), allò que l’Estatut no preveu (alguna mena de participació en la gestió aeroportuària local).

La feblesa política de Catalunya es de tal dimensió que el simple fet del compliment de l’Estatut sembla un objectiu polític. I no ho és, almenys pels independentistes. Esmerçar-se en fer complir l’Estatut, en desenvolupar-ne les potencialitats, es pura gestió de l’ordre establert. I plantejar-ho com un argument per posposar indefinidament la lluita pel dret d’autodeterminació és una impostura.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *