Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

8 d'agost de 2007
28 comentaris

Sobiranisme pràctic ?

El proppassat 31 de juliol vaig escriure un apunt, titulat “Apagades: quina resposta ?”, en el que em demanava com reaccionarien Esquerra i les entitats cíviques i sindicals davant l’evident fallida dels serveis estatals a casa nostra.

 

Dissortdament, la direcció d’Esquerra no ha estat a l’alçada del discurs teòric del sobiranisme pràctic. Si amb tot el que està passant no ho aprofitem per fer veure a la població quins són els efectes de la dependència política i econòmica que el nostre país pateix quan ho farem? Més enllà dels patriotes ja convençuts quina raó estem donant els independentistes als que encara no ho són perquè comparteixin el nostre projecte? Però no solament la direcció d’Esquerra està desapareguda sinó que tampoc aprofiten l’ocasió les plataformes sobiranistes com la PDD o Sobirania i Progrés. A què esperen ?, a fer la campanya contra l’espoli fiscal a la tardor ? I els sindicats ? I les associacions de consumidors autòctones ?

Mentre escric aquestes ratlles m’assabento que algú a través de la xarxa està convocant a una vaga general a Catalunya l’endemà de la Diada. No sé d’on surt la convocatòria, potser de l’aparell d’Esquerra que treballa des de la clandestinitat ? Sembla una proposta constructiva, una aposta de l’avantguarda catosfèrica sobiranista. Si és així, serà tot un repte veure com es tradueix en forma de mobilització ciutadana i quina actitud adopten els sobiranistes oficials quan vegin qüestionat el  monopoli de la seva  inoperància.

En tot cas, si no hi ha algun tipus de resposta ciutadana i nacional el malestar social no trobarà altra via d’escapament que la protesta contra l’administració més propera, els ajuntaments, que no podran satisfer les reivindicacions que se’ls hi plantejaran. La convivència ciutadana i el civisme poden ser les altres víctimes d’aquesta crisi. La responsabilitat dels independentistes es retornar a Espanya el mal que ens causa engegant un procés d’autodeterminació. Com deien els nostres ancestres: Visca la terra i mori el malgovern !.

Post Scriptum, 25 de gener del 2020.

L’article d’Andreu Barnils, avui a Vilaweb, “Independentisme pràctic” encaixa perfectament amb aqueix apunt de fa tretze anys.

Post Scriptum, 30 de gener del 2020.

Pere Martí rebla el clau aqueix vespre a Vilaweb: “Sánchez posa en evidència l’independentisme pràctic”.

  1. VISQUEM (BÉ) NOSALTRES I FEM (NOSALTRES) UN BONGOVERN.

    NOSALTRES: tots els que hi vivim (independentment d’on vinguem, llengua en què parlem, cultura que conreem, religió que professem, tendència sexual que pratiquem, tendència política en què creiem, etc.) CAP A LA CONFORMACIÓ D’UNA SOCIETAT I ESTAT CONTEMPORANIS.

    Primer les persones en aliatge indissoluble amb el medi (natural i artificial).

    No sé si m’explique bé, estimat Jaume  ? 

    Cordialment.

    PS: el quid de la qüestió rau a repondre mil·limètricament als "quan, quant, com i què". Esperem a que -qui tu i jo sabem- estiguen encertats. Mentrimentres, interdit molestar els conductors, que diria Picasso.

  2. Si Esquerra no aprofita aquest desgavell continu que es viu al nostre país per fer pedagogia del sobiranisme pràctic, quan ho farà? La realitat, però, és que l’actual direcció d’ERC està totalment domesticada i al servei dels interessos del PSC-PSOE. Per a ells l’horitzó independentista només és una amenaça futura que no tenen cap intenció de concretar, de fer creïble.

    És urgent que ERC torni a ser ella mateixa, que recuperi la trempera que tenia abans d’entrar al govern. I això només s’aconseguirà amb una nova direcció i un canvi de rumb en l’estratègia del partit.

  3. Totalment d’acord! Però el Mal Govern sou vosaltres. Ho governeu TOT conjuntament amb el PSOE.
    El mal govern és amb la que està caient fer vacances -Huguet, Carod, etc- i apujar-se el sou un 45% i cobrar més que en ZP, Enric Vilert, President de la Diputació de Girona.
    Visca la terra, mori el mal govern!

  4. Silenci. Tot element simbòlic que posi de relleu la realitat "estructural" del que esta passant a la comunitat autonoma de Cataluña, es perillosa pel seu govern. I nosaltres som gent responsable. Hem de recuperar la situació per a l´estabilitat política (PP-PSOE) encara que això representi que l´oposició faci una mica d´oposició.

    Silenci. Tenim com aliats tots els mitjans mediàtics comromesos amb l´Estabilitat. Que parlin i molt, de les dificultats i els patiments dels "particulars". Hem de fer com les grans corporacions com Telefónica, que quan truques per problemes, mai saps amb qui parles, ni amb qui has de parlar….

    Silenci, i que soni molt forta la cançó. D´això en saben molt els empresaris, els sindicats i qualsevol "institució" que es faci respectar. I nosaltres som importants. Els mals negocis requereixen silenci.

    Signat: El govern Montilla.

  5. Esquerra es troba ara entre l’espasa del seu discurs independentista i la paret d’Espanya i dels problemes diaris dels ciutadans.
    Formular un discurs basat en l’independentisme va alimentar moltes il·lusions i expectatives.Arribat el moment de tocar poder (encara que només siguin càrrecs, representació i sous), Esquerra es veu obligada si el vol  mantenir a canviar el seu discurs utòpic per un altre de pragmàtic. Quin és el resultat? La decepció profunda de tota aquella gent que havia estat motivada per l’utopia independentista i l’allunyament d’aquells que creuen que la política és l’art de fer allò que és possible i que veuen en Esquerra un referent del que no s’ha de fer en política.
    A veure: el poble vol la independència o bé simplement que funcionin els trens, que la llum no se’n vagi, que no hagin de suportar la pudor i el soroll dels generadors, que les maletes no es perdin a l’aeroport, que els peatges no embussin el trànsit, etc. Em sembla que la resposta és òbvia.
    Què cal fer? Mantenir l’equilibri en les actuals circumstàncies és molt difícil, perquè es viu presoner de la pròpia trajectòria, arribar al càrrec i mantenir-lo i seguir alimentant expectatives que es tradueixin en vots canviant constantment el dicurs.
    Aleshores qualsevol declaració dels càrrecs públics sona sempre a demagògica i normalment acostuma a ser incoherent amb qualsevol altra declaració  o posicionament posterior.
    Em sembla que tal com diu el refrany popular " No es pot repicar i anar a la processó alhora"

  6. En tot el caos que està vivint Catalunya ens trobem que la prioritat del PSC ha passat ser la defensa de la ministra de Foment i en general del govern espanyol. És tan públic i notori que fa feredat. Per tant ERC s’ha de desenganxar totalment dels socialistes si no vol quedar atrapada d’aquesta dinàmica, i passar a defensar els ciutadans. Per ara no ho fa, més que res perquè està absent. No sap, no contesta. Aquí sembla que tothom estigui de vacances, excepte la pobre Llansana que fa declaracions de tant en tant. Cal un replantejament general de l’estratègia d’ERC. Prou supeditació als socialistes, perquè és suïcida.

  7. Efectivament no estem treballant tot lo que podriem i més si tenim en compte que el nostre conseller al qui li tocari presentar les queixes, estava de vacances.

    avui he escoltat a la llançana dient que posava un suspès a l’aconseguit per a l’estatut.

    mira que no volia ni veure en pintura un pacte ciu-erc, i veia el pacte amb el psc, el menys dolent i creia que podriem avançar més socialment, … estem igual.

  8. Jaume, és evident que hi ha d’haver una resposta política a la situació desastrosa a què ha arribat la manca programada d’inversions en infrastructures; crec que s’ha de forçar la sortida de la ministra, no pq qui la substitueixi necessàriament ho faci millor, sinó per ensenyar que aquet menyspreu a Catalunya no es pot suportar amb bona cara. S’ha d’aconseguir la unitat dels partits catalans (llevat del PSC, ja ho sabem) per tocar la pera el màxim possible a la ministra, als Pizarros i companyia la setmana que ve, i crec que ERC hauria de mirar de liderar aquesta indignació. Per cert, els Ciudadanos han dit alguna cosa al respecte, o només s’han indignat per l’article de l’Alzamora a l’avui ?? No són la majoria de Barcelona aquests paios ?? En quin món viuen ??

    A banda d’una resposta política organitzada, i especialment amb el desastre de RENFE i ADIF, hi ha un tema que no entenc; pq coi no s’estan articulant mecanismes de resposta jurídica ?? Pq no es presenten reclamacions de responsabilitat patrimonial a RENFE per part dels 400 que es van quedar atrapats al tren divendres passat ? I els milers d’afectats per les quatre gotes d’aquesta setmana ?? La gent no va patir danys i perjudicis ?? Pel desastre de FECSA i REE, les diverses Administracions i el Col·legi d’Advocats de BCN van articular sistemes àgils de reclamació. Pq no es fa el mateix amb RENFE, quan la reclamació de responsabilitat seria molt senzilla ??  RENFe només podria escapar-se d’indemintzar en cas de foça major, i la pluja, trens avariats… només poden considerar.se casos fortuïts sobre un funcionament absolutament anormal dels serveis públics. No creu que una presentació massiva de reclamacions a RENFE no seria una línia d’acció interessant ?? 

  9. Aquesta idea del "Sobiranisme pràctic" apareix en el document "Construïm una nació sobirana, cohesionada i moderna". Un text que ha de servir de base per a la Conferència Nacional de la tardor, i que presenta moltes deficiències tan formals com de contingut.

    Per això, en el meu bloc http://josepromeu.bloc.cat/ estic fent una sèrie d’articles en què analitzo punt per punt el document.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!