Llibres (III)

“Palestina/Israel: un país, un Estado. Una iniciativa audaz para la paz”, de Viginia Tilley, Ediciones Akal, Madrid, 2007.

L’autora d’aquest llibre és una investigadora sud-africana experta en anàlisi de conflictes internacionals i moviments d’alliberament nacional. La seva tesi central és la viabilitat d’una solució al conflicte entre israelians i palestins consistent en la creació d’un únic estat, laïc, multiètnic i democràtic. Aquesta opció comporta el desmantellament de l’actual Estat israelià forjat pel sionisme, un moviment que l’autora desqualifica radicalment apoiant-se en les teories dels nous historiadors jueus postsionistes. Aquests sectors revisen, desmitificant-la, la versió oficial de la creació de l’estat independent l’any 1948 i  denuncien com a una veritable neteja ètnica el desplaçament massiu de població palestina arran del conflicte bèl·lic que seguí a la decisió de les Nacions Unides de crear dos estats a la fi del mandat britànic.

L’argumentari que utilitza Tilley no és nou, (l’antisionisme de l’esquerra europea forneix contínuament elements per a ésser utilitzats contra el dret d’autodeterminació del poble jueu), però l’experiència  viscuda (i exitosa) del procés de desmantellament del règim d’apartheid sudafricà dona a les opinions de l’autora una perspectiva singular. A més és un llibre ben escrit, atent als canvis institucionals resultants del procés de pau nordirlandés i de les reformes postbèliques a Guatemala i El Salvador pel que fa als pobles indígenes. 

L’autora no té en compte la naturalesa del gihadisme musulmà que no accepta l’existència de cap “entitat sionista” en una terra que considera exclusivament àrab ni les amenaces explícites de règims com l’iranià d’esborrar del mapa l’Estat d’Israel. En aquestes condicions geopolítiques difícilment és pot pretendre que la població israeliana accepti tranquilament la seva conversió en minoria nacional dins d’un conjunt territorial amb majoria àrab. Quines garanties de pau i llibertat pot oferir una fórmula d’aquestes característiques, comptant que la part palestina hi estigui d’acord, cosa per ara gens evident. Personalment crec que no es pot prescindir de la solució dels dos estats, tot i que en un futur de pau es poden establir fórmules de col·laboració inspirades en el sistema anglosaxó sorgit dels acords de pau d’Irlanda del Nord. De moment però, l’antisionisme majoritàri en l’esquerra catalana es continuarà alimentant d’arguments com els que pot trobar en aquest llibre, que evita la judeofòbia però prescindeix de la perspectiva jueva sobre la seva pròpia continuïtat nacional.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *