Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 de novembre de 2020
0 comentaris

Incompetència contra independència

Fa més de deu anys Xavier Roig va escriure un assaig breu però punyent titulat “La dictadura de la incompetència”, referint-se bàsicament a la disfuncionalitat del sistema polític espanyol i la degradació de les interrelacions entre sector públic i privat. Com que és d’abans abans que comencés el procés independentista i ningú altre ha encarat aqueixa qüestió aplicada específicament a les formacions polítiques i socials sobiranistes, no disposem d’estudis rigorosos en aqueix àmbit.

Però la realitat, dissortadament, ofereix elements per reflexionar-hi, i coincideixo amb l’opinió tres articulistes de referència: d’Andreu Barnils, “La incompetència catalana”, fa quatre dies a Vilaweb, d’Oriol Izquierdo, abans d’ahir al mateix mitjà, “Desistir de governar“, i l’editorial d’avui de Vicent Partal: “No es pot jugar amb la gent com ho fa aquest govern”.

Els lamentables esdeveniments d’avui, amb consellers abandonant una reunió de govern i filtrant-ho als mitjans per denunciar les presumptes deslleialtats d’altres membres, n’és la prova més recent d’una mancança que té arrels profundes: d’una banda, la imitació del nepotisme i el sectarisme espanyol pels partits nostrats, i d’altra banda, la pèrdua d’autoritat moral per acreditar que la independència anirà lligada a bon govern.

En aqueixos condicions, basar la tàctica electoral en promeses de govern autonòmic efectiu i pragmatisme sense ideologia, eludint la realitat del conflicte amb el poder espanyol, és una impostura i una irresponsabilitat. Només una autocrítica oberta i honesta per part dels partits que aspiren a canviar la societat i la forma de governar-la des de la catalanitat pot capgirar la degradació política en curs. Les experiències històriques dels pobles que s’han alliberat dels poders que els ocupaven demostren que cal patriotisme, intel·ligència i coratge, i mai ningú ho ha aconseguit a base d’impostures, sectarisme i mediocritat.

Post Scriptum, 21 de novembre del 2020.

L’episodi de la presumpta filtració al si del Govern de la Generalitat al qual feia referència més amunt és, dissortadament, un exemple d’incompetència multidimensional. D’entrada, els qui denuncien l’escàndol són els mateixos consellers d’ERC que s’absenten de la reunió: qui són ? a qui ho expliquen ? a qui assenyalen com a responsable del fet ? silenci total. Després, els mitjans de comunicació que ho publiquen, ho contrasten ? investiguen què ha passat realment ? més silenci. Finalment, el vice-president Pere Aragonès fa “autocrítica” pública sense donar cap explicació. No ha de dimitir ningú, ni el que ho ha filtrat ? I si no hi ha hagut filtració sinó un exercici de distracció per part d’Esquerra per desviar l’atenció sobre la incompetència manifesta dels seus consellers, tampoc ha de dimitir ningú ?

Post Scriptum, 12 de desembre del 2020.

Dissortadament, la mediocritat dels representants parlamentaris catalans està afavorida pel sistema de partits i electoral espanyol, el PSC i els Comuns, són els campions del nepotisme a l’hora de fer llistes de candidats. Però també entre els partits independentistes campa aqueixa escala de valors invertida on el gregarisme preval sobre el mèrit i la capacitat, les primàries de Junts per Catalunya són les que més s’apropen a les llistes obertes i així es pot comprovar en la qualitat dels aspirants. Consellers de l’actual govern, amb bona gestió que els avala, es sotmeten al vot dels afiliats. Per contra, la cooptació crònica a ERC premia consellers manifestament incompetents del mateix govern, segurament per estar al mateix nivell dels seus desitjats socis de govern si guanyen al 14-F.

Post Scriptum, 31 de desembre del 2020.

Vicent Partal l’encerta un cop més en aqueix editorial a Vilaweb: “Illa: un premi insultant a la incompetència”, però no solament es tracta d’aqueix politicastre amb cara d’enterramorts, Ada Colau n’és un altre exemple del que són els Comuns, els socis predilectes d’ERC, i dissortadament l’Esquerra d’avui n’està farcida de mediocres incapaços de fer un discurs com el que ahir va adreçar als catalans el president Joaqum Torra.

Post Scriptum, 4 de gener del 2021.

Vicent Partal, l’excepció crítica enmig de la premsa mesella: “La desídia amb el vaccí, una nova mostra d’incapacitat política“.

Post Scriptum, 11 de desembre del 2021.

Punyent editorial de Vicent Partal, abans d’ahir, a Vilaweb: “Heus ací el govern efectiu, en la seua perfecta inutilitat”, del qual val la pena extreure’n aqueix paràgraf: “I és aquesta la frase que em va venir al cap ahir, quan vaig veure com el conseller d’Educació del govern efectiu, l’honorable Josep Gonzàlez Cambray, visitava l’Escola Turó del Drac de Canet de Mar per a reconèixer davant els pares, el claustre i l’ajuntament d’aquesta vila del Maresme que la Generalitat de Catalunya no té capacitat d’actuar per a defensar la immersió en aquest centre. Que no hi pot fer res.”

Post Scriptum, 19 de març del 2022.

Escrivia Vicent Partal el proppassat 13 a l’editorial de Vilaweb: “Hi ha una supèrbia creixent dins els partits que és molt irritant, perquè ens parlen com si ells sí que sabessen de debò com van les coses i nosaltres només fóssem una mena de somniatruites indocumentats que diem bajanades perquè no sabem veure la realitat”. Un exemple n’és el tractament superb del govern català respecte de la vaga dels ensenyants, com rebla el clau Ot Bou ahir: “L’abisme entre Cambray i els mestres és un avís”. La fatxenderia és un símptoma de feblesa, d’incompetència, de manca d’autocrítica, el preludi de la desfeta.

Post Scriptum, 18 d’octubre del 2022.

Vicent Partal, avui, a l’editorial de Vilaweb, “Elena, Cambray, Jordà: el govern del mal govern“, la clava en aqueix paràgraf: “les crítiques a la mala gestió ja no es poden diluir en la coalició ni compensar amb les errades dels consellers de l’altre partit, sinó que apunten totes directament a Esquerra Republicana i a la seua manera de ser i de fer, de governar. I perquè qualsevol crisi fa reverberar les anteriors. De manera que aquesta, causada ara pel conseller Elena, amplifica la mala gestió evidentíssima del conseller Gonzàlez-Cambray a Educació, que no ha escoltat res ni ningú. O els problemes monumentals que suscita la consellera Jordà”.

Post Scriptum, 25 de gener del 2023.

Xavier Diez retrata el govern d’ERC ahir a la revista Mirall: “Simple incompetència“.

Post Scriptum, 25 d’abril del 2023.

“Els regants del Canal d’Urgell, sense ni una gota d’aigua: “A Catalunya no governa ningú“. ” Ja s’ha demostrat amb la plaga de conills” asseguren els pagesos en aquest vídeo d’ElNacional.cat.

Post Scriptum, 2 de maig del 2023.
Vicent Partal, ahir a Vilaweb: “Externalitzar les oposicions és un error que evidencia la incapacitat del govern“, val la pena extreure’n aqueixos paràgrafs finals: “I amb això la qüestió de fons de què s’hauria de parlar és el mal govern. La mala gestió. La incapacitat evident i demostrada del govern de la Generalitat no ja de fer projectes nous i engrescadors sinó de fer, simplement, que la maquinària de l’administració funcione i permeta al país de funcionar. Que això és el mínim, mínim, mínim que cal demanar a qualsevol executiu, amb independència de la ideologia amb què es vulga revestir per a governar.

PS. Personalment, no crec que tot aquest pastitx siga una simple casualitat. Recordeu la llei Aragonès que el parlament va tombar el febrer del 2020 argumentant que obria la porta a una externalització de serveis de la Generalitat que no ho havien estat mai en mans privades? Vet-ho ací.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!