Ahir, una quinzen d’entitats juvenils d’arreu dels Països Catalans van fer públic un document conjunt en pro de la llengua catalana conscients que és entre els més joves on més retrocedeix l’ús social del català. Em sembla una iniciativa necessària i encertada però que no lleva la responsabilitat a les organitzacions polítiques i sindicals ales que estan vincualdes les entitats signatàries de fer efectiva a nivell institucional la demanda continguda en aqueix manifest:
Avui s’estima que la llengua catalana la parlen al voltant de 10 milions de persones, i està present a un total de 4 estats: als territoris de la Catalunya Nord, Andorra, Catalunya, la Franja de Ponent, el País Valencià, la comarca murciana del Carxe, les illes Balears i Pitiüses, i la ciutat sarda de l’Alguer. Amb la seva diversitat dialectal, és l’ànima dels nostres pobles, signe d’una identitat col·lectiva pròpia i diferenciada, un nexe d’unió entre la ciutadania d’arreu del territori, l’eix vertebrador d’allò que ens fa ser poble i fa realitat avui en dia els Països Catalans. La llengua té un context desigual i únic en cada territori, així i tot, la lluita per la preservació i contra el retrocés és compartida. Són molts els indicadors que evidencien la reducció progressiva de parlants, és per això que les entitats juvenils dels diferents territoris de parla catalana, en un exercici de maduresa i compromís, firmen plegades el present acord que reivindica el següent:
Llengua d’acollida, arrelament i cohesió social:
Als Països Catalans volem acollir, i ho volem fer plenament en català. Arreu dels Països Catalans hi ha diversos idiomes que conviuen amb oficialitat i cooficialitat, però es parlen centenars de llengües més, per això volem que el català sigui un punt de trobada i el canal d’interacció entre totes aquestes, el nexe d’unió enmig de la pluralitat que actuï com un element de cohesió social i contribueixi al, desenvolupament de societats sanes i diverses però amb consciència col·lectiva. Volem comunitats veïnals, culturals i socials robustes que enriqueixin i enforteixin la societat, així com que la facin més crítica, i el català és un element imprescindible, una via d’entrada a la participació activa de la vida pública: com més coneixement lingüístic més implicació social. En aquest sentit cal destacar el paper de les aules d’acollida en l’àmbit escolar.
A les aules, en català:
Per la preservació d’una llengua és imprescindible la seva presència en l’àmbit educatiu. L’ensenyament del català és un dret nacional que tota la ciutadania dels Països Catalans ha de tenir garantit. Cal que les institucions, els centres educatius i les universitats adoptin mesures per garantir i fomentar l’ús del català en docència i recerca, així com en la redacció de treballs de fi de grau i la traducció de bibliografia existent per afavorir la investigació, la recerca i el coneixement.
Denunciem les agressions lingüístiques:
La llengua catalana, al llarg de la seva història, ha passat per situacions de prohibició, reconeixement, normalització i substitució lingüística per part dels diferents Estats. És en aquest conflicte per la dominació dels Països Catalans que es produeixen nombrosos atacs de desprestigi i la utilització interessada del català per trencar la societat. Cal denunciar i combatre aquests discursos d’odi i les vulneracions dels drets lingüístics per part dels estats espanyol, francès i italià i la complicitat de la Unió Europea al no reconèixer-ne l’oficialitat.
Treballem des de les institucions:
Les institucions pròpies tenen un paper fonamental en la promoció i defensa de la llengua catalana. Des de les dues Generalitats, el Govern de les Illes, el Govern d’Aragó, el Consell Departamental, els Consells Insulars, els Consells Comarcals, les Mancomunitats i els Ajuntaments, s’han d’impulsar polítiques públiques de suport i promoció de la llengua, així com l’existència de mitjans de comunicació públics. És la manera de garantir tots els drets a la ciutadania, millorar la cohesió social i preservar la diversitat lingüística dels Països Catalans.
Encoratgem a la societat:
Les mesures que es puguin impulsar des de les institucions han d’anar acompanyades de la conscienciació de la societat vers l’ús del català, reconeixent-la com a llengua de ple dret i no de segona, espolsant els complexos lingüístics i enfortint la consciència col·lectiva. Als moviments socials, als centres de treball, a l’oci, a les xarxes socials: no canviem de llengua, fem-ho en català!
La quinzena d’entitats que signen l’acord són les Joventuts d’Esquerra Republicana (Jovent Republicà), la Forja, la Joventut Comunista de Catalunya (JCC), la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC), la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), l’Associació d’Estudiants Progressistes (AEP), el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Joves d’Esquerra Menorquinista (JEM), Mallorca Lliure, Joves PV, Joves de Mallorca per la Llengua, el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA), l’Associació Catalana d’Estudiants de Perpinyà (ACE), Eina – Espai Jove de la Intersindical i Avalot – Joves UGT.
Post Scriptum, 11 de novembre del 2021.
Jordi Badia analitzà a Vilaweb el proppassat 28 d’octubre l’InformeCat 2021 presentat per la Plataforma per la Llengua, “Les urgències del català: onze males notícies i una de bona“, del qual cal destacar aqueixa dada: La tendència més alarmant: els joves van abandonant la llengua.
“Una de les dades més preocupants del report de la Plataforma per la Llengua és que constata que el català és “abandonat” pel jovent. El document pren de referència l’enquesta d’usos lingüístics a les Illes. Es pot veure que no tan sols l’ús del català entre els joves és molt baix (d’un 20,6%, en contrast amb el 48,2% dels més grans de seixanta-cinc anys), sinó que fins i tot hi ha un percentatge notable de joves catalanoparlants que es comuniquen d’entrada en castellà. A l’estudi es comparen els joves que canvien la seva llengua per comunicar-se i el resultat és rotund: si els castellanoparlants que es comuniquen d’entrada en català són tan sols un 1%, els catalanoparlants que es comuniquen d’entrada en castellà són un 7,5%. Pot semblar un percentatge baix, però indica una actitud i una tendència que, si no es capgiren, marquen el camí de la desaparició progressiva de la llengua.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!