Anotacions sobre l’esclavatge modern

La mort de George Floyd sota el genoll d’un policia a Mineapolis ha desfermat una onada de protestes arreu d’Occident blasmant el passat esclavista i el racisme persistent, però d’una manera sel·lectiva i arbitrària, més aviat autodestructiva que socialment positiva i integradora. Sobta que no sigui notícia la persistència de l’esclavatge (en foma de treball forçat, explotació domèstica i sexual, tràfic de persones) en bona part del món, inclús en països europeus (Albània, Bielorrúsia, entre d’altres).

L’ong australiana Minderoo Foundation manté actualitzat un Global Slavery Index on figuren de manera creïble dades demogràfiques, econòmiques i territorials sobre l’esclavatge modern. Segons els paràmetres d’aqueix índex l’estat que encapçala el rànquing esclavista és Corea del Nord, mentre que l’Iran ocupa la desena posició.

L’analista del Gatestone Institute, Judith Bergman, hi va publicar el proppassat 27 de juny un punyent article que descriu encertadament les contradiccions de l’actual onada retro-antiesclavista, sel·lectiva i arbitrària, que fa abstracció del present: Modern Slavery and Woke Hypocrisy.

Pel que fa a la història de l’esclavatge una de les opinions més autoritzades és la de Pierre Vermeren que va ser entrevistat l’1 d’aquiex mes per Le Figaro: Traites des Noirs et esclavage: la mémoire hémiplégique», on exposa tres grans etapes en el tràfic de persones de l’Àfrica negra al llarg dels segles: l’esclavatge intern a l’Àfrica subsahariana, el propi del món àrab-musulmà i la deguda a la intervenció colonial europea.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *