El 29 de juny del 1707 el rei Borbó Felip V dicta el Decret de Nova Planta que s’aplicà al Regne de València pel dret de conquesta de les armes castellanes i franceses. La reivindicació del restabliment del dret propi valencià ha anat guanyant força als darrers anys en els àmbits jurídics i polítics, sobretot arran del rebuig del seu reconeixement per part del Tribunal Constitucional arran de la sentència que anul·là la LLei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial aprovada per les Corts Valencianes.
Com vaig fer notar a la comunicació de la segona jornada de Dret Pirinenc: “Significativamente, la negativa a considerar derechos históricos a los territorios forales de la antigua corona de Aragón se fundamenta en una interpretación restrictiva de la foralidad mientras que se recurre al derecho de conquista para justificar (basándose en el decreto de Nueva Planta de 29 de junio de 1707 que suprimía las instituciones del Reino de Valencia) la inconstitucionalidad de la Ley 5/2012, de 15 de octubre, de uniones de hecho aprobada por las Cortes valencianas.”
Malgrat aqueix rebuig barroer la persistència de la reivindicació del dret foral valencià guanya força en tots els àmbits socials valencians, no solament els jurídics, i és hores d’ara una de les causes que més consens aplega.
Post Scriptum, 5 de febrer del 2021.
Vilaweb entrevista avui Josep Ramon Chirivella: “No es recupera el dret civil valencià per mandra o per falta de lideratge”. El president de l’Associació de Juristes Valencians defensa la necessitat que es faça la reforma constitucional per a recuperar aquesta part tan important de l’autogovern.
Post Scriptum, 6 de febrer del 2022.
El proppassat 3 d’aqueix mes Vilaweb reproduïa aqueixa reivindicació: “La reclamació del dret civil foral valencià es filtra a les celebracions pels quaranta anys de l’estatut. Tres-centes personalitats demanen per carta al president Puig que s’involucre en la recuperació del dret civil.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!