Anotacions sobre el Decret de Nova Planta del 1707 imposat al Regne de València

El 29 de juny del 1707 el rei Borbó Felip V dicta el Decret de Nova Planta que s’aplicà al Regne de València pel dret de conquesta de les armes castellanes i franceses. La reivindicació del restabliment del dret propi valencià ha anat guanyant força als darrers anys en els àmbits jurídics i polítics, sobretot arran del rebuig del seu reconeixement per part del Tribunal Constitucional arran de la sentència que anul·là la LLei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial aprovada per les Corts Valencianes.

Com vaig fer notar a la comunicació de la segona jornada de Dret Pirinenc: “Significativamente, la negativa a considerar derechos históricos a los territorios forales de la antigua corona de Aragón se fundamenta en una interpretación restrictiva de la foralidad mientras que se recurre al derecho de conquista para justificar (basándose en el decreto de Nueva Planta de 29 de junio de 1707 que suprimía las instituciones del Reino de Valencia) la inconstitucionalidad de la Ley 5/2012, de 15 de octubre, de uniones de hecho aprobada por las Cortes valencianas.”

Malgrat aqueix rebuig barroer la persistència de la reivindicació del dret foral valencià guanya força en tots els àmbits socials valencians, no solament els jurídics, i és hores d’ara una de les causes que més consens aplega.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *