Aprofitant les hores vagaroses durant aqueix temps del coronavirus he fullejat llibres adquirits que encara no he llegit. Un dels que esperava el seu torn és un relligat de fascicles editats pel llibreter Salvador Bonavia l’any 1919 dedicats a les sardanes, al cuplet català i al teatre.
Entre el fascicle de les lletres per a sardana n’he trobat una que m’ha sobtat, d’un autor per a mi desconegut, Joan Sanxo i Farrerons (1887-1957), un creador polifacètic que va abastar el sardanisme, el nudisme, el pensament llibertari i la literatura eròtica. Un parell d’apunts del blocaire BdeWM, l’any 2015, en donen parcial notícia. Però qui més completament tracta les diverses dimensions d’aqueix personatge és Xavier Montanyà en un article a Vilaweb del 19 de gener d’enguany: “El sardanista pornògraf. La vida sorprenent i la increïble magnitud i varietat de l’obra de Joan Sanxo Farrerons, gran impulsor de l’erotisme i la pornografia els anys de la República”.
Modestament, vull contribuir a la divulgació d’aqueix home de cultura, innivador i creatiu, i també de profunda catalanitat reproduint aqueix bell poema patriòtic en la seva versió original pre-normativa:
Pàtria jova
Què deu tenir aquesta terra
que tan bé ens sap fer sentir ?
Què deu tenir aquesta terra
que tan endins se’ns aferra
i el cor ens sap fer glatir ?
Es el sol. Son les onades.
Es el cel. Es el mar blau.
Son les conques enlairades,
les planures ensonyades…
Tot això lliga i atrau.
Jo la veig la Pàtria meva
que sap fer somiadors.
No és la pàtria que ens subleva,
que ens allista, i sense treva
va sembrant sempre dolors.
La bandera beneïda
que aixequem als quatre vents,
no serà mai maleïda;
qui l’abraça l’ha sentida, i no hi calen juraments.
Què hi trobem en nostra terra
que tan bé ens sap fer sentir ?
Què ens aboca al crit de guerra,
queè ens fa esquerps com l’alta serra
i l’ànima ens fa estremir ?
Catalunya, Pàtria aimada,
bé ho ets prou de forta i gran;
t’han lligat, t’han trossejada,
t’han venuda, t’han befada…
més tu t’alces triomfant !
Fem la feina profitosa:
cor endins, florint cançons.
Ja vindrà ben clamorosa
l’hora santa i lluminosa
de les grans vindicacions !
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!