Segueixo tan com puc l’actualitat israeliana mitjançant els amics que hi tinc i la lectura diària de la premsa jueva. Per això m’atreveixo a recomanar algunes lectures il·lustratives de les qüestions que afecten el futur d’Israel en aqueixa conjuntura històrica.
En primer lloc, cal destacar la diligència amb la qual ha respost el govern israelià a la pandèmia del coronavirus, procurant-se mitjans sanitaris suficients per atendre tota la població (utilitzant el Mosad per adquirir el material en pugna soterrada amb altres serveis d’intel·ligència d’altres estats) i confinant la ciutadania per evitar que els focus a la població ortodoxa i musulmana que viu al marge del comú s’expandeixi arreu del país. A l’hora d’escriure aqueix apunt Israel, amb una població lleugerament superior a la del Principat, presenta un balanç de 12.501 positius i 130 morts.
En segon lloc, Israel ha de fer front a les acusacions que el responsabilitzen de l’eventual transmissió de la Covid-19 al territori administrat per l’ANP i a Gaza. Malgrat que l’estat hebreu lliura ajuda suplementària a l’Autoritat Palestina, aquesta replica amb la difamació dirigida a la comunitat internacional dient que les autoritats jueves deliberadament encomanen el coronavirus a població àrab. Fins i tot funciona una connexió entre metges israelians i de Gaza que Hamàs s’asbté de reconèixer públicament haver demanat ajut a l’enemic sionista.
En tercer lloc, la reflexió estratègica sobre els canvis que caldrà adoptar per a garantir l’autosuficiència d’Israel en tots els àmbits. En aqueix aspecte destaca el report del general retirat Gershon Hacohen, publicat el proppassat 6 d’aqueix mes als Perspectives Papers número 1.521 editats pel BESA Center, titulat: “The Coronavirus Crisis Shows Local Farming to Be an Existencial Interest”, propugnant la revalorització de la producció agrària israeliana.
Post Scriptum, 16 d’abril del 2020.
Avui Vilaweb informa de l’estudi del consorci internacional DKG sobre els estats més segurs per lluitar contra el coronavirus obviant que Israel és el número 1 mundial per davant d’Alemanya que ho és d’Europa. L’èxit d’Israel es basa no només en les mesures sanitàries adoptades sinó fonamentalment en la cultura comunitària dels jueus, la seva resiliència davant les amanaces i la joventut de la seva població, segons conclou el doctor Ofer Grosbard en aqueix article publicat ahir per Ynet.news.
Post Scriptum, 20 d’abril del 2020.
Amb un treball de recerca periodística exhaustiu publicat avui a The Times of Israel, Simona Weinglass posa en qüestió el rigor científic del consorci DKG: “Coronavirus: L’étrange étude citée par Netanyahu classant Israël n 1 de la lutte”.
Post Scriptum, 25 d’abril del 2020.
L’ANP i Hamàs aprofiten la crisi del coronavirus per acusar Israel d’afavorir-ne l’expansió entre els àrabs, atiant la culpabilització dels jueus en temps de pandèmia, quan la realitat de la cooperació és ben bé una altra, com explica Jacob Megido el proppassat 22 a The Times of Israel.
Post Scriptum, 21 de maig del 2020.
La crisi del coronavirus ha fet aflorar refexions sobre el paper i la funció de l’estat a la vista de com Israel hi ha respost. Així, Efraim Laor i Gershon Hacohen, publicaren el proppassat 5 de maig als Perspectives Papers, 1.551, “Coronavirus: Improvisation Is the Key to a Successful Response“, i dos dies després, del mateix Gershon Hacohen, “Coronavirus and the Modern State“.
Post Scriptum, 16 de juliol del 2020.
El rebrot de la covid-19 quan hom la creia ja controlada a Israel ha disparat l’atur i l’hostilitat política i mediàtica contra Netanyahu, aqueixa vegada amb manifestacions al carrer que acaben en aldarulls com sovint passa a Europa occidental (tipus Gillets jaunes francesos, per exemple) però no pas a Israel. L’esquerra antisionista no suporta la capacitat de resistència del primer ministre i prova de fer-lo caure com sigui, encara que sigui al preu de fracturar la societat israeliana.
Post Scriptum, 5 d’octubre del 2020.
La Covid-19 ha arribat ha extrems alarmants amb uns percentatges que arriben als més alts del món, superant proporcionalment els índex dels EUA, per això avui a The Times of Israel hom es pregunta: Que s’est-il passé pour qu’Israël se retrouve au bord du précipice ?
Post Scriptum, 3 de gener del 2021.
Israel és al capdavant del món a l’hora de vaccinar la seva ciutadania. Aqueix fet que hauria de ser vist com un exemple de Catalunya estant, és tractat amb l’animadversió mediàtica habitual, per mitjans com Vilaweb (dissortadament), que fan notar que la vaccionació a les zones àrabs és més baixa sense esmentar que és una comunitat que segueix poc els consells sanitaris: “Llums i ombres de la vaccinació a Israel, líder del rànquing mundial. Ja s’ha vaccinat més de l’11% de la població, però hi ha escassetat de dosis · Les vaccinacions a les zones àrabs va més lenta”. Casualment, l’israelià que feia el milió i es va fotografiar amb Netanyahu, aquest no sabia que era un àrab que va passar catorze anys a la presó per assassinat d’un jueu.
Post Scriptum, 15 d’abril del 2021.
Avui s’escau el 73è aniversari de la fundació de l’Estat d’Israel, enguany la commemoració ha estat marcada per la lluita exitosa contra el coronavirus com ho demostra aqueixa informació de The Times of Israel: Israel honors Pfizer chief at Independence Day ceremony. Albert Bourla hails partnership between the Jewish state and his pharma firm: ‘We are demonstrating that through mass vaccination we can defeat the COVID-19 pandemic’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!