Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

14 d'abril de 2020
0 comentaris

Corea i Xina, coincidències i divergències a l’era del coronavirus

No sóc cap especialista en relacions internacionals, només un modest observador de Catalunya estant, però el fet de conèixer Corea del Sud des de fa deu anys per raons familiars m’impulsa a apuntar algunes reflexions sobre com afronta aqueix estat la crisi de la Covid-19 i quines perspectives de futur albira en el context global.

Un dels centres d’estudis geoestratègics que trobo més solvents és el Begin Sadat de la universitat israeliana Bar-Ilan, que segueix atentament l’evolució del coronavirus dedicant-hi nombrosos reports. Especialment rellevant és el d’Alon Levkowitz, del proppassat 3 d’aqueix mes, titulat “South Korea Approach to Coronavirus“. I el de Shay Attias, universitari israelià especialitzat en l’anàlisi de les relacions internacionals, publicava del passat dia 6, titulat: “Asian Soft Power Grows in the Coronavirus Era“, on analitzava les diferents respostes dels estats asiàtics afectats originàriament pel coronavirus.

La Xina és l’origen de la Covid-19, encara pendent de diagnòsticar amb certesa científica atesa la censura de les autoritats, que capgiren les responsabilitats que li podrien ser exigides amb una agressiva campanya mediàtica global vantant-se d’haver conrolat eficaçment la pandèmia segons les xifres que oficialment difonen. Corea del Sud va ser dels primers estats afectats pel contagi que va reaccionar aplicant la capacitat tecnològica a la prevenció de la transmissió, amb transparència i respectant els drets civils de la ciutadania, sense fer-ne ostentació però distribuint mundialment els seus productes sanitaris. La projecció mundial de la Xina és percebuda com una amenaça, mentre que la de Corea és reconeguda com un referent.

De totes formes, es poden apuntar algunes coincidències i divergències més entre dugues nacions, Xina i Corea, que representen identitats i mentalitats diferents. Coincidexen en la realitat present d’estar dividides en diversos estats: Corea, al nord un règim comunista fallit satèl·lit de la República Popular Xina, i al sud un estat democràtic, pròsper i aliat dels EUA, la Xina, pendent de l’assimiliació d’Hong Kong al sistema políticament totalitari i econòmicament capitalista i assetjant la reeixida Taiwan.

La reunificació nacional de la Xina és un objectiu estratègic del règim pel 2049 en el camí de l’hegemonia mundial a la que aspira. La reunificcaió nacional de Corea depèn de la capacitat de supervivència del règim comunista del nord i dels equilibris entre la República Popular Xina i els EUA. El temps córre a favor del Sud, autosuficient i viable, capaç de assolir globalment una projecció específica i ben relacionat amb altres estats veïns (Vietnam, Filipines, Tiwan, recelosos de l’expansionisme xinès). En el fons, Corea del Sud representa una oportunitat per a la renovació de la civilització democràtica occidental (en el sentit que donava Karl Popper a aqueix terme), mentre que la Xina comunista és la tecno-dictadura més perfeccionada de la història. Ambdós tenen sistemes capitalistes, però no tots els països capitalistes són democràtics, mentre que no hi ha cap país democràtic que no sigui capitalista. Vet aquí la diferència entre que de la crisi global del coronavirus en surti reforçat el sistema polític xinès o el coreà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!