Torra, Sánchez i Macron a l’hora del coronavirus

Les situacions històriques extremes fan aflorar la mentalitat profunda de les persones i els pobles, en allò positiu i també en allò positiu, i la que estem vivint ara amb el coronavirus i com ho encaren els governants catalans, espanyols i francesos.

El president Torra exerceix dignament el lideratge del govern de la Generalitat en aqueixa crisi multidimensional desfermada per la Covid-19. Ha aconseguit coordinar també les conselleries d’ERC, fins ara refractàries com ha quedat demostrat amb el relleu d’Alfred Bosch, i la consellera Vergés transmet la preocupació prioritària per la salut de les persones. La mentalitat i la forma de gestionar dels responsables catalans contrasta amb la de l’executiu de Pedro Sánchez, amb una impostada fraternitat que no disimula la impertorbable preeminença del dogma de l’integrisme d’estat i l’uniformisme social. La reiterada exhibició del poder militar i el seu desplegament pel territori és un missatge adreçat a l’independentisme català, acompanyat per una renovada campanya mediàtica contra el president Torra, l’únic que encara la situació amb criteris propis. El desenvolupament de la pandèmia i els previsibles efectes devastadors permetran contrastar els resultats de la gestió respectiva dels governs català i espanyol, una eventualitat que des del poder estatal hom mira de difuminar amb la manipulació de les dades de la malaltia.

La gestió de l’altre president estatal que exerceix el seu domini sobre una part de la nostra nació, Macron a la Catalunya Nord, també reflecteix una forma de governar dominada per les abstraccions ideològiques i el dirigisme estatal amb pretensions universalistes. Però el gust estètic per la planificació centralitzada per part de l’actual president l’ha portat a cometre un error monumental: mantenir la primera volta de les eleccions municipals diumenge passat per ahir mateix anunciar el confinamnet de la població i el tancament de les fronteres. Per causes diferents, l’erràtica conducta de Macron i Sánchez reflecteix la deriva dels respectius estats, mentre que la de Torra representa els anhels i la voluntat de la nació catalana emergent.

Post Scriptum, 18 de març del 2020.

Maxime Tandonnet, analista polític a Le Figaro, hi publica avui aqueixa punyent reflexió sobre la fallida dels governants, vàlida també pels espanyols, però a diferència de Sánchez les enquestes augmenten el suport a Macron: “La crise que nous frappe est aussi le fruit des défaillances de la France d’en haut”.

Post Scriptum, 22 de març del 2020.

Malgrat parapetar-se rere els militars i emprar una retòrica -buida- pròpia del supremacisme espanyol, “la brunete” mediàtica farà pagar el desastre a Pedro Sánchez (avui mateix El Mundo titula: “45 días de imprevisión y pasividad que permitieron el zarpazo del virus“). El tripartit neofranquista ja està en campanya per fer caure el govern “social-comunista”. Uns i altres, desvien les respectives responsabilitats atacant el govern del president Torra, que resisteix dignament i eficaçment.

Post Scriptum, 28 de març del 2020.

Finalment, Pedro Sánchez ha hagut d’adoptar les mesures de confinament que des de fa dugues setmanes proposava el presidnet Torra per a Catalunya i que el govern espanyol no li va permetre establir. Ho fan ara que ja és inútil aïllar Madrid, ja que la Covid-19 s’ha escampat arreu del Regne d’Espanya, “coronavirus para todos” és el seu lema de campanya. Un article de portada del digital espanyolista El Confidencial deia així: “El virus salta el cerco de la capital, Madrid ya solo representa el 30% de los positivos”, és a dir, la projecció invertida de la realitat proòpia de les mentalitats totalitàries. No hi ha cap setge de Madrid, ans al contrari, el supremacisme espanyol no es pot permetre demostrar aquiex signe de feblesa envers els territoris de la perifèria. Ven l’expansió de la malaltia com un exit de la unitat de l’estat que iguala els subdits en la desgràcia i frisen perquè Catalunya no se’n pugui sortir amb els seus propis mitjans i els catalans morts superin la mitjana espanyola. Mentalitat genocida.

Post Scriptum, 1 d’abril del 2020.

El president francès Emmanuel Macron ha posat avui en circulació el lema “la France unie” en la campanya mediàtica preventiva contra els efecetes multidimensionals del coronavirus. El president espanyol Pedro Sánchez va avançar-se fa tres setmanes amb l’eslògan “Este virus lo paramos unidos” acompanyat de la parafernàlia militar i unionista pròpia de l’integrisme d’estat. Significativament el president Torra ha obviat aqueix mena de missatges propagandistics demostrant una actitud pragmàtica tot prioritzant la salut de les persones més que la preservació de l’ordre establert. El govern espanyol manté el dogma del tractament uniforme de la pandèmia arreu del Regne mentre que el francès anuncia avui que l’aixecament del confimanent -quan arribi- es farà per regions ateses les grans diferències entre elles pel que fa al nombre de casos. segons publica avui la Croix: “Edouard Philippe envisage une stratégie de déconfinement régionalisé”.

Post Scriptum, 23 de maig del 2020.

Una escissió al grup parlamentari deixa a La Republique en Marche deixa al presidnet Macron en minoria, mentre que Pedro Sánchez perd suports per totes bandes per la seva inconsistent política de pactes. Mentre Joaquim Torra manté el rumb del govern català malgrat la fallida i la deslleialtat dels consellers d’ERC prresentant un seguit de mesures coherents, el president espanyol ofereix futbol, reobrir les fronteres al turisme i res més.

Post Scriptum, 30 de maig del 2020.

L’acord entre el Gobierno de España i ERC per prorrogar l’estat d’alarma quinze dies més es fa públic el dia abans de la reunió de Pedro Sánchez amb els presidents autonòmic, per tant, és un acte exprés per desautoritzar el president Torra com a interlocutor. La resposta d’aquest ha estat contundent: no vincula al Govern de la Generalitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *