De l¨Spain sit and talk¨ al ¨diálogo para el reencuentro¨

Originàriament, el lema “Spain sit and talk” era un plantejament encertat: era -i és- el poder espanyol (l’institucional i el fàctic) qui no vol negociar i només reprimeix l’independentisme, a més internacionalitzava al conflicte català. En pocs mesos la situació s’ha capgirat: el PSOE ofereix “diálogo para el reencuentro”, tot mantenint la repressió, a un independentisme dividit entre ERC (com a aliat incondicional de Pedro Sánchez) i Junts per Catalunya i la CUP, persistents a parlar d’autodeterminació amb la garantia d’un mitjancer. A la pràctica, és el PSOE qui imposa les condicions unilateralment: data, agenda i interlocutors, cercant erosionar encara més el president Torra, com ahir explicava Pere Martí a Vilaweb.

Aqueixa situació feble i a la defensiva del govern català és el resultat d’un plantejament deliberadament equívoc d’ERC, obcecada a desconstruir el procés independentista per retornar a l’estadi autonòmic via tercer tripartit amb Comuns i suport extern del PSC. Esquerra ha fet veure que el Sit and talk és aqueix diàleg fictíci i ningú li ho ha desmentit argumentadament. Pocs ho han descrit tan encertadament com Carles Castellanos en un article publicat a Llibertat.cat el proppassat 10 d’aqueix mes titulat, “Un fals cicle tancat en fals“.

Pel camí queda la l’aturada (induïda ?) del Tsunami Democràtic com a revulsiu contra la repressió i els centenars de detinguts, ferits i investigats per les protestes de les setmanes posteriors a la sentència del Tribunal Supremo contra els dirigents del procés. Només una resposta política amb sentit estratègic, no solament electoral, pot revertir la tendència adversa a la causa independentista que va començar el 30 de gener del 2018.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *