A Perpinyà: la República al centre del món

Coincideixo plenament amb Vicent Partal que en la seva editorial d’avui a Vilaweb titula: “Un respecte per Perpinyà, que no serà un escenari i prou”.

Hi vull afegir, però, algunes consideracions complementàries: la primera, la recuperació de la dimensió total de la nació catalana superant, efectivament, el marc del Principat en la nova etapa del procés independentista que pot començar a partir de l’acte del 29.

La segona, la consolidació del Consell per la República com a institució de referència i agent estratègic clau de l’independentisme, clarificant d’queixa manera la via de la persistència del conflicte front a l’ordre estatal espanyol de la desconstrucció de la unilateralitat dels qui volen retornar a l’autonomisme.

La controvèrsia estèril sobre l’hegemonia al si de l’independentisme entre ERC i Junts per Catalunya es resoldrà comprovant qui lidera l’enfrontament amb el poder espanyol i qui no, i això passa per ser al Consell per la República o no.

Post Scriptum, 29 de febrer del 2020.

L’acte d’avui a Perpinyà ha estat un revulsiu pel conjunt de l’independentisme per diferents motius. El primer, per la recuperació de la Catalunya Nord i de tot l’àmbit de Països Catalans en la nova etapa de represa que enceta des d’avui l’independentisme.

El segon, pel lideratge que ha demostrat el president Puigdemont a la seva intervenció i la visió estratègica que ha aportat sobre com persistir en el conflicte amb el poder espanyol.

El tercer, per la representativitat i la pluralitat demostrada pel Consell per la República en el seu primer acte de masses: Ponsatí, Comín, Cuixart, Sánchez, Turull, Rull, Forn, Puig, els CDR, Tamara Carrasco, Adri Carrasco i Josep Valtònyc han estat la veu de la resistència i l’esperança.

El quart, el contrast amb la intervenció forçada i a última hora d’Oriol Junqueras, tan buida de contingut com notòria l’absència dels dirigents d’ERC entre els assistents. ERC i la direcció de la CUP, (Poble Lliure a banda), han estat la mostra (per motius diferents) del sectarisme inútil que ha fet tot el possible per presentar l’acte de Perpinyà com un míting de campanya electoral.

Post Scriptum, 2 de març del 2020.

Ahir, Vicent Partal sintetitzava a l’editorial de Vilaweb el sentiment de molts: “Perpinyà: la convicció guanyadora de la gent”. . Per la seva banda, Josep Andreu publica avui a Vilaweb un article que resumeix la valoració que el col·lectiu Independentistes d’Esquerra fa de l’acte de dissabte: “Perpinyà, el Prats de Molló del segle XXI”.

Post Scriptum, 3 de març del 2020.

La reacció d’ERC a l’èxit de l’acte de Perpinyà organitzat pel Consell per la República és tan furibunda com contradictòria: no fan res en pro del Consell, no assisteixen a les reunions, però no gosen abandonar aqueix organisme tot i que el menystenen. Pere Martí desmenteix les impostures de Gabriel Rufián en aqueix articla a Vilaweb: “Els de Cornellà que van anar a Perpinyà”.

Post Scriptum, 9 de març del 2020.

Entremig de tanta intoxicació contra l’acte de Perpinyà, la visió estratègica de Carles Castellanos: “El terratrèmol perpinyanès”.

Post Scriptum, 25 de juny del 2020.

Mentre la majoria d’independentistes està pendent de Madrid, avui el president Carles Puigdemont ha demanat el vot per Joan Marc Pujol front al candidat de l’extrema dreta Louis Aliot a les eleccions de diumenge vinent. ERC, demana l’abstenció.

Afegeix un comentari