Avui, Demòcrates de Catalunya ha anunciat en roda de premsa que concorreran en solitari en les eleccions catalanes si no hi ha ‘un front comú i transversal de partits, entitats i societat civil que porti en el seu programa electoral fer efectiva la declaració unilateral de l’independència’. També han explicat que en el segon congrés del partit, que celebraran els dies 27 i 28 de març al Teatre Poliorama de Barcelona, sotmetran a votació si continuen en el grup d’ERC al Parlament, atesa la divergència creixent entre ambdós socis a les eleccions del 21-D, quan compartien un programa del qual Esquerra se’n ha desmarcat.
El posicionament de DC és oportú per diversos motius. El primer, torna a posar sobre la taula la conveniència que hi hagi una candidatura independentista transversal amb un propòsit congruent, superant el precedent de Junts per Sí de fa cinc anys. Una proposta electoral d’aqueixes característiques és la que hauria de plantejar el president Puigdemont per tal de superar l’atzucac PDECat-Junts per Catalunya-Crida Nacional per la República per tal de guanyar aquestes eleccions i corregir la desorientació estratègica posterior al 2017.
El segon, és que Demòcrates si fa el pas de desvincular-se d’ERC clarifica nítidament la via retro-autonomista promoguda de fet (no de paraula) per Oriol Junqueras de la via unilateral.
En tercer lloc, DC ja va aprovar en Consell Nacional de data 20 de juliol de l’any passat, un full de ruta que val la pena tenir en compte a l’hora de concretar l’estratègia independentista:
“El Referèndum d’Autodeterminació del Primer d’Octubre, la Declaració d’Independència aprovada pel Parlament el 27 d’octubre de 2017 i la revalidada majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya del 21 de desembre del 2017 són les bases legitimadores per a la constitució i desplegament efectiu de la República Catalana Independent.
Una República que es va proclamar el 27 d’octubre però que no es va defensar institucionalment ni es va cridar a fer-ho socialment, contradient la sobirania del propi Parlament de Catalunya, que aprovà la llei de transitorietat jurídica per a fer efectiva la declaració d’Independència.
Cal propiciar un nou “desbordament democràtic” a l’Estat espanyol, com ho varen ser els passats 1 i 3 d’octubre de 2017. Però aquesta vegada no únicament social, sinó també, i principalment, institucional, per tal d’impossibilitar el bloqueig de la República independent per part de l’Estat espanyol. El nou embat democràtic ha de ser sostingut per:
• Un Parlament i un Govern de la Generalitat determinats a aixecar la suspensió de la DUI i a implementar-la.
• Mobilització social massiva, sostinguda i organitzada, per tal de fer impossible qualsevol intent per part de l’Estat espanyol de desactivar, mitjançant l’ús de la força, la voluntat de la ciutadania de Catalunya.
• Un pla per dur a terme el control efectiu del territori i de les infraestructures i punts estratègics, amb la implicació imprescindible del món municipal.
• La recerca de suports internacionals amb visió geopolítica tenint en compte el context internacional actual.
Cal doncs trobar el moment que ens permeti tornar a convocar massivament la ciutadania al carrer, però abans de fer-ho, és indispensable corregir els errors comesos durant l’octubre del 2017, i sobretot, els mesos i anys anteriors. Ja no es tracta de construir estructures d’Estat, sinó que cal fer que les que ja tenim siguin operatives i treballin per sostenir una declaració d’independència.
Per tant, Demòcrates de Catalunya considera inajornable:
• Recuperar la majoria parlamentària en torn a la unilateralitat. La majoria social per la independència existeix, ara el repte és assolir-la a nivell institucional.
• Implementar els canvis necessaris als departaments corresponents de Presidència, Vicepresidència i Economia, Afers exteriors i Interior del Govern de la Generalitat per tal que sigui possible sostenir per un període mínim de 6 mesos la declaració d’Independència. Aquesta situació representarà un pols total a les estructures de poder de l’Estat espanyol i Internacionals i, per tant, cal que siguem autosuficients durant aquest període.
• Coordinar la societat civil amb les institucions per fer que les mobilitzacions socials apuntalin i defensin el mandat democràtic sorgit de l’1 d’octubre, i ser conscients que aquesta vegada les mobilitzacions han de ser massives com sempre, però també sostingudes en el temps.
Demòcrates de Catalunya entenem que aquest és un plantejament factible i raonable per assolir la Independència i, per tant, instem la resta d’organitzacions socials i polítiques a cercar un consens per a la unitat d’acció per tal d’implementar el mandat de l’1 d’Octubre”.
Post Scriptum, 24 de setembre del 2020.
Avui, Vilaweb entrevista Antoni Castellà, portaveu de Demòcrates de Catalunya: ‘Dir que es va provar la via unilateral i no va sortir bé és mentida’.
Post Scriptum, 6 de desembre del 2020.
ERC trenca amb Demòcrates i demana a Castellà i Laïlla que abandonin el grup parlamentari per haver participat a la reunió de Donec Perfiam. En un comunicat de resposta a la decisió d’Esquerra Demòcrates acusa la direcció d’ERC de ser un instrument de l’estat espanyol.
Post Scriptum, 30 de gener del 2020.
Comparteixo la decisió de Demòcrates de Catalunya de sumar electoralment amb Junts per Catalunya i amb aqueix editorial de Vicent Partal: Què aporten Castellà i Demòcrates?. “L’aportació de més pes, segurament, és la figura d’Antoni Castellà. Perquè aquests tres anys Castellà ha estat un polític contundent en la defensa de la ruptura i en reclamar un exercici d’unilateralitat sense contemplacions”.
Post Scriptum, 2 de juny del 2023.
Després dels resultats a les eleccions municipals del proppassat 28 de maig, Demòcrates de Catalunya considera evident que la ciutadania reclama la unitat dels diferents espais de l’independentisme, davant la repressió continuada que han exercit els últims anys tots els governs espanyols, siguin del color que siguin.
No podem obviar que molts electors independentistes s’han quedat a casa davant la inacció i desunió dels partits independentistes aquests últims anys.
Les eleccions del proper 23 de juliol són una oportunitat òptima per donar resposta al clam d’unitat que la ciutadania ens reclama.
És en aquest sentit, que allò important no és com articularem la unitat independentista a les properes eleccions, si no, perquè volem bastir aquesta unitat: per fer què?
Així, Demòcrates de Catalunya, com ja hem reclamant d’ençà el 2016, proposa que els partits independentistes s’uneixin al voltant d’un punt programàtic: Bloqueig de qualsevol majoria que permeti la investidura d’un President Espanyol fins que Espanya no s’avingui a reconèixer el dret a l’autodeterminació de Catalunya.
Demòcrates no té cap voluntat de fer un front per frenar la dreta espanyola. Demòcrates té la voluntat de fer un front independentista per avançar de forma decisiva cap a la implementació de la República Catalana, que és el mandat que emana del referèndum del Primer d’Octubre, que segueix vigent, i que ens obliga a tots.
Per fer-ho, allò desitjable seria que els partits independentistes concorreguessin conjuntament a les properes eleccions en una llista única, perquè podria donar al conjunt d’independentisme fins a 4 diputats més, fent encara més decisius els escons a l’hora de provocar un bloqueig a la política espanyola.
Si aquesta opció finalment no és de consens, Demòcrates de Catalunya proposa que els partits independentistes portin el punt del bloqueig com a únic al seu programa, i s’explori la possibilitat de poder configurar llistes unitàries a les circumscripcions on tingui un efecte més important, tant al Congrés com al Senat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!