Prospectiva en vistes a les eleccions al Parlament de Catalunya 2020

L’anunci per part del president Torra de la seva voluntat de convocar eleccions al Parlament de Catalunya posa fi a la ficció del “govern efectiu” (impossible atesa la situació infraautonòmica catalana) i, de retruc, al “pragmatisme màgic”, dugues cabòries que esgrimeixen ERC i els sectors sociovergents del PDECat. La decisió del president Torra aboca la campanya electoral a una cruïlla estratègica: tripartit autonòmic ERC-Comuns (amb el suport extern del PSC) o tripartit independentista Junts per Catalunya-ERC-CUP.

Aqueixa segona opció només serà possible si Junts per Catalunya (o la coalició amb la Crida Nacional per la República al capdavant) és la força més votada, ja que altrament ERC té decidida la primera opció des que es va embarcar amb la (impossible) negociació amb el PSOE fent president Pedro Sánchez. Cal llegir, sempre, les anàlisis electorals punyents i honestes de Francesc Abad, especialment la d’avui. “La veritable agenda i estratègia oculta del tripartit que volen. Impedim-ho ! Pel ¨nosaltres¨ i per la independència !“.

Només serà possible una victòria independentista si es compleixen tres condicions: compromís pre-electoral de fer govern Junts per Catalunya-ERC-CUP, acord per no facilitar la governabilitat d’Espanya mentre no es reconegui el dret d’autodeterminació de Catalunya, i suport al Consell per la República i la seva acció internacional.

Comparteixo el parer d’Andreu Barnils expressat avui a Vilaweb: “La taula de diàleg no existeix, idiota”, no serà possible a curt termini un nou referèndum d’autodeterminació, ni unilateral, ni pactat. Només una victòria electoral independentista obre noves perspectives per a la continuïtat del conflicte, per això sense reeditar la fórmula Junts per Sí de fa cinc anys, cal una entesa pre-electoral i sobretot post-electoral. Sí ERC no hi vol participar, la seva opció és integrar-se de forma subalterna a l’ordre establert estatal i autonòmic, seguint els passos dels Comuns i, al cap i a la fi, igual d’irrellevants.

Cal també que el lideratge del president Puigdemont esdevingui un projecte estratègic amb una sòlida base organitzativa que superi les limitacions de l’actual Junts per Catalunya i deixi enrere definitivament els sectors socioconvergents del PDECat (que voldrien fer el mateix que ERC), mereixi el suport d’un gruix substancial de l’esquerra independentista, i proposi a la CUP un acord com el que va permetre fer la consulta del 9-N (quan Esquerra, inicialment, se’n va desentendre).

Finalment, cal que la represa independentista abasti tots els Països Catalans adaptant-se al suport efectiu que el procés està tenint arreu de la nació i adoptant fórmules organitzatives i programàtiques adequades a les diverses dinàmiques.

Post Scriptum, 10 de febrer del 2020.

Ahir, Francesc Abad va tornar a publicar un apunt de lectura imprescindible el contingut del qual coincideix amb l’exposat aquí: evitar que ERC perpetri un tercer tripartit (governant amb els Comuns i el suport parlamentari del PSC) només és possible amb una victòria de Junts per Catalunya (o una candidatura transversal liderada per Carles Puigdemont) i que incorpori la CUP a un govern independentista: “El dia de la marmota. Tripartit, discursets, dades i l’enquesta de La Vanguardia”.

Post Scriptum, 7 d’abril del 2020.

Pere Martí explica aqueix vespre a Vilaweb el rerefons de l’oposició d’ERC i els partits espanyolistes a reformar el reglament del Parlament per tal que pugui celebrar sessions telemàtiques: “L’ombra de Puigdemont torna al Parlament”.

Post Scriptum, 7 de maig del 2020.

ERC té presa per fer eleccions al Parlament i descavalcar Junts per Catalunya a qualsevol preu, i això que cap de les seves apostes tàctiques funciona com esperaven: els Comuns s’han integrat de ple al bloc de l’integrisme espanyol, no hi ha taula de diàleg creïble amb el PSOE, el pragamatisme (contra)independentista simbolitzat per Pere Aragonès és una ficció davant la realitat del conflicte amb el poder espanyol. Malgrat això es mantenen impertorbables en el seu propòsit de desconstruir el procés independentista per tal d’assolir una hegemonia de partit dins de l’ordre estatal, com avançava dilluns Joan Tardà en un article infame a El Periódico, “Catalunya i la reconstrucció”, espanyola, per suposat. Ben encertadament, Pere Martí explica aqueix vespre a Vilaweb les raons “Per què Junqueras demana ara eleccions ?”.

Post Scriptum, 18 de setembre del 2020.

La pressió concertada entre el bloc espanyolista i ERC per tal de forçar al president Torra a convocar eleccions autonòmiques només té com a objectiu foragitar Junts per Catalunya del Govern de la Generalitat i liquidar l’últim reducte institucional (el Parlament via Torrent ja hi va renunciar d’entrada) del procés independentista. Torra/Puigdemont són els enemics a abatre per qualsevol mitjà, ridiculitzant-los fins a l’extrem d’insultar-los. La propera campanya serà un linxament contra ells i els valors que representen.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *