Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

26 de novembre de 2019
0 comentaris

Societats obertes, nous models autoritaris i revoltes democràtiques

Europa després de la caiguda del Mur de Berlín ara fa trenta anys sembla en declivi arran de la pèrdua de confiança en el model de societats obertes occidentals que va permetre el triomf ideològic, ètic i polític sobre el comunisme soviètic. El sistema burocràtic i economicista imperant a la Unió Europea és incapaç de bastir un projecte renovat de llibertat i prosperitat assumit com a propi pels pobles que la integren. Al si de la UE guanyen influència els models autoritaris rus i xinès, alhora que reneixen moviments feixistes, antisionistes i apareix el totalitarisme islamista.

Mentre Rússia i, sobretot, Xina guanyen aliats al si de molts estats europeus omplint el buit que deixa el replegament dels EUA que defensa la seva hegemonia global front a l’eix xino-rus, al si de l’espai geopolític dominat per aqueixes potències tardo-comunistes irrompen moviments populars democràtics que posen en qüestió els règims autoritaris que els oprimeixen. Hong Kong és el cas més puixant però també ho és l’oposició a l’autocràcia de Putin a Rússia, ambdós moviments sense suport efectiu des d’Europa i només expectants de rebre l’ajuda dels EUA, si a aqueix li convé.

Els Estats Units d’Amèrica han renunciat en els mandats dels presidents Obama i Trump a defensar els principis constitucionals del seu sistema polític més enllà de les seva àrea d’influència immediata i s’han avingut a les pressions de Xina i Rússia per acceptar la continuïtat del règim genocida d’Al-Assad a Síria i abandonar el poble kurd als estats islamistes que l’esquarteren. Aqueix capteniment comporta, com assenyala Yigal Carmon, que sense principis no hi ha dignitat, ni poder de dissuasió, com s’està comprovant en el paper minvant dels EUA al Pròxim Orient.

Malgrat la fallida moral dels EUA com a referent global d’un sistema de llibertat pels pobles sotmesos a règims totalitaris, com assenyala James M. Dorsey en un report recent, publicat el 17 d’aqueix mes als Perspectives Papers número 1.346 del BESA Center, les protestes en curs a Algèria, Iran, Kurdistan, Hong kong, tenen com a enemic prioritari els règims sostinguts per Xina i Rússia: “Global Protest: Russia and China Risk Ending Up on the Wrong Side of Hustory”.

Vistos de Catalunya estant els canvis en curs en el repartiment geopolític global entre les grans potències cal situar la causa nacional catalana del costat de les societats obertes occidentals, malgrat momentàniament la Unió Europea sigui ens adversa i sostingui la repressió del règim espanyol. El model de societats obertes occidentals s’ha de redefinir i rearmar moralment i políticament front als totalitarismes d’antany i els nouvinguts i en aqueixa tasca l’independentisme català hi té molt a dir ja que la credibilitat democràtica d’Europa es juga també a Catalunya.

Post Scriptum, 9 de desembre del 2019.

Avui fa sis mesos del començament de l’actual tongada de manifestacions a Hong Kong que ha comportat que el moviment democràtic hagi obtingut un èxit electoral absolut a les eleccions locals del proppassat 24 de novembre. També fa nou mesos que d’ençà el 2 de febrer el demòcrates algerians es manifesten cada divendres havent estroncat els plans del poder per perpetuar el règim fallit que malda per persistir mitjançant les eleccions presidencials de diumenge vinent. Dos exemples de persistència que els independentistes catalans haurien de tenir en compte en lloc de fer la puta i la ramoneta amb Pedro Sánchez.

Post Scriptum, 10 de juny del 2020.

La mort de George Floyd ha desfermat una onada de protestes al món occidental (només a Tuníssia els negres protesten contra la discriminació àrab) contra el racisme que pot evolucionar aguditzant la tendència autodestructiva de les elits progressistes envers les societats obertes (com és el cas del 1619 Project als EUA) sense bastir realment cap alternativa capaç d’evitar que se’n aprofitin els totalitarismes emergents (comunisme xinès, islamisme iranià, otomanisme turc).

Isabelle Barbéris és professora a l’Université de Paris en el domini de la recerca sobre art i la cultura. Ha codirigit amb Nathalie Heinich un dossier sobre les «Nouvelles censures» publicat a la revista Cités n°82 (Presse Universitaire de France). En un article ahir a Le Figaro analitza el sentit dels actes de vandalisme aprofitant les manifestacions en homenatge a George Floyd contra estatues de personatges històrics del món occidental acusats de racistes pels nous anticolonialistes. Isabelle Barbéris hi percep l’expressió psicodramatica d’un auto-odi interioritzat pel progressisme contemporani aplicant una censura retrospectiva en detriment de la complexitat dels esdeveniments històrics: «Les déboulonnages de statues sont symptomatiques du nouvel âge identitaire”.

Post Scriptum, 6 de juny del 2021.

Peter Iglikowski, advocat franco-polonès, publicà fa quatre dies una ressenya sobre l’assaig “Le Diable et la démocratie”, del polític polonès Ryszard Legutko, recordant les seves expriències d’opositor al règim comunista tot assenyalant els trets antidemocràtics coincidents amb la ideologia progressista de la Unió Europea. Especialment els comportaments políticament correctes emergents al si de les democràcies liberals i la intolerància comunista per defensar els respectius valors morals tenen punts en comú que neneguen,a la pràctica, el principi deliberatiu pròpi de les societats obertes occidentals : Tentations totalitaires dans les sociétés libres.

Post Scriptum, 31 d’agost del 2022.

Avui, Le Figaro entrevista Hubert Heckmann, professor de literatura a la Universitat de Rouen, membre fundador de l’Observatoire du décolonialisme, és autor de l’assaig “Cancel ! De la culture de la censure à l’effacement de la culture”, (Éditions Intervalles, 2022). Es pregunta, La «cancel culture» fabrique-t-elle une génération d’ignorants?, i entre altres reflexions val la pena destacar-ne aqueixa: Qu’est-ce que l’ «auto-totalitarisme de la société» dont parlait Václav Havel ?

Si la cancel culture peut rappeler certaines dérives propres aux sociétés totalitaires, la comparaison trouve sa limite car nous ne vivons pas sous le règne de la terreur nazie ou stalinienne: les victimes de la cancel culture ne sont pas encore physiquement éliminées, Dieu merci ! Et pourtant, l’intimidation idéologique fonctionne, sans même avoir recours à la menace des camps. La cancel culture ressemble donc au système communiste des années 1970 en Europe de l’Est, que Václav Havel a qualifié de «post-totalitaire» parce qu’il prolongeait la dictature sans employer les moyens de répression du stalinisme : «Dans le système post-totalitaire, la ligne de conflit passe de facto par chaque individu, car chacun est à sa manière victime et support du système. Ce que nous entendons par système n’est donc pas un ordre que certains imposeraient aux autres, mais c’est quelque chose qui traverse toute la société et que la société entière contribue à créer».

«L’auto-totalitarisme de la société», c’est ce phénomène par lequel je me soumets par lâcheté aux mots d’ordre idéologiques, pour me faire bien voir de mes semblables que j’incite à obtempérer en même temps que je cède moi-même. Les réseaux sociaux recréent aujourd’hui un tel système de surveillance réciproque et d’intimidation dont les victimes consentantes de la cancel culture sont aussi les premiers chiens de garde. L’engrenage auto-totalitaire est actionné par la veulerie collective, mais il peut être enrayé par le grain de sable du courage individuel.”

Post Scriptum, 30 de desembre del 2022.

Ahir, a Le Figaro, Loris Chavanette: «Comment enrayer le mécanisme des dictatures ?»Face au durcissement des régimes autoritaires, l’historien loue les révoltes de la jeunesse chinoise et iranienne. Chaque homme a le devoir moral de résister et de s’insurger contre les tyrannies, ce principe est au fondement de la dignité humaine”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!