Vaga general del 18 d’octubre: primeres valoracions

En el moment d’escriure aqueixes ratlles som encara en jornada de vaga general, l’he viscut de Tarragona estant i sense altres elements d’anàlisi que les meves percepcions.

La primera idea que em ve al cap és que l’èxit aclaparador d’aqueixes jornades de lluita per la independència, iniciades dilluns en conèixer-se la sentència del Tribunal Supremo contra els dirigents polítics i cívics de l’independentisme, dissortadament no responen a cap estratègia política prèviament pensada per ser traduïda en actes institucionals. La compareixença del president Torra al Parlament va ser un acte d’honestedat i d’impotència alhora, la seva proposta de completar l’any vinent el referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre no la va subscriure cap grup parlamentari, ni el seu propi govern.

Així, doncs, què n’hem de fer d’aqueix enorme potencial de legitimitat social i política que s’expressa als carrers sense que ningú la lideri institucionalment ? Hem eixemplat la base, però no afalagant els Comuns -com fa ERC- sinó fent-los anar a remolc de les mobilitzacions. El PSC està, definitivament, al costat de la repressió i no és pas un interlocutor per a una sortida negociada al conflicte en curs, com creien els que hi han pactat als ajuntaments i diputacions. Davant l’absència de lideratge polític hem d’agrair que l’estiguin assumint els CDR, el Tsunami Democràtic i, sobretot, l’ANC. Restem a l’espera d’algun pronunciament del Consell de la República atès que el Govern i el Parlament estan sotmesos al 155 CE. Crec que l’atzucac dels dos anys transcorreguts des de l’octubre del 2017 ha quedat superat arran de resposta a la sentència del TS i ara entrem en un fase de conflicte com aqueix vespre ha escrit Pere Martí a Vilaweb: “L’independentisme aixeca el dol”.

La segona percepció que sento és que som com a poble en una etapa de profunda mutació interna: els partits, grups de pressió, sindicats, gurus mediàtics que s’han posicionat al marge o en contra de la causa independentista han vinculat el seu futur a l’hegemonia del poder espanyol de tal manera que seguiran la sort que aqueix visqui en el seu combat existencial contra la llibertat de Catalunya. Avui són ells qui manen, però el terra sota els seus peus es mou, no pas amb violència sinó amb la deslegitimació moral i social que els aïlla progressivament. Potser no serem independents de manera immediata però el daltabaix de l’ordre social a Catalunya es farà evident a la curta. Per exemple, de la jornada d’avui, UGT i CCOO en pagaran el preu per la seva complicitat amb el poder empresarial col·laboracionista.

La tercera qüestió és la de la violència que inevitablement apareix quan es tanquen totes les portes a les solucions negociades als conflictes, com està fent el poder espanyol de fa segles, però de manera estrident en aqueixa etapa que comença amb la liquidació de la reforma de l’Estatut del 2006. La dominació espanyola és la causa de la violència policial, mediàtica, política i judicial que s’abat sobre l’independentisme català. Això no ho està dient el Govern de la Generalitat ni els partits que li donen suport, ans al contrari es capfiquen en la resposta violenta d’alguns manifestants, quan això només és l’aspecte superficial del problema. Diu el conseller Buch que hi ha grups oganitzats que només són violents, no independentistes. Suposant que això sigui així, qui són ? conec algun dels joves detinguts i ingressats a presó i no responen pas a aqueix perfil. Desviar l’atenció cap a la responsabilitat dels manifestants és eludir la responsabilitat de proposar un pas efectiu per “Portar Catalunya a la independència: l’objectiu és aquest i no cap altre“, com encerta Vicent Partal.

Post Scriptum, 19 d’octubre del 2019.

Una altra vegada Vicent Partal parlant clar i català desmentint Buch i tots els que fan córrer la impostura de la violència de “grups organitzats” mentre callen davant la repressió espanyola: “Prou mentides: són els nostres xiquest, els fills de l’1-0, volen guanyar i mereixen el nostre suport”.

En el terreny polític: coherència de la CUP sostenint les mobilitzacions, inhibició de Junts per Catalunya, pet de monja del Consell de la República, menyspreu de Pedro Sánchez a la proposta de negociació de Joaquim Torra i activació de l’eix contra-independentista amb una taula pel “diàleg” entre Ada Colau (Comuns), Torrent (ERC) i els que han boicotejat la vaga general d’ahir (Foment, UGT i CCOO).

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *