Josep Molins Salallassera (Barcelona, 1910- Òdena, 1938) fou interventor de l’Ajuntament de Reus en temps de guerra i executat extrajudicialment, presumptament per haver investigat casos de corrupció al consistori. El seu nom és desconegut pels historiadors locals i només dugues notícies aparegudes fa anys aporten informació al respecte.
Cronològicament, el primer en treure a la llum el cas és Cesar Alcalá, (amb qui he contactat per saber de quin arxiu havia obtingut la informació, sense resposta per part seva), “El SIM a Reus”, publicat a E-Notícies el 22 d’agost del 2008 que transcric a continuació:
“El Servei d’Investigació Militar o SIM va ser creat pel socialista Indalecio Prieto Tuero el 9 d’agost de 1937. Era un cos de policia política amb la missió de portar a terme accions d’Informació, espionatge i contraespionatge i la repressió política i ideològica. A tota Espanya va haver uns 6.000 agents. Com escriu Domènec Pastor Petit: «El SIM va ser estructurat amb jerarquia i disciplina militar, malgrat que els seus components no sempre fossin vestits amb uniforme. Inicialment havia de ser, almenys en teoria, una unitat de combat secret contra els espies i els sabotejadors de l’interior, i així mateix amb tentacles infiltrats a la zona enemiga i a l’estranger. És a dir, activitats d’espionatge i contraespionatge. La realitat, no obstant això, es revelà ben diferent, ja que degenerà, des d’un primer moment, en un òrgan de repressió política, més utilitzat en tasques de seguretat que en les d’espionatge, i amb desvetllament o obsessió exclusius i centrats en la persecució de dissidents ideològics, enemics potencials o reals de Stalin i, de fet, de tots aquells que no es dobleguessin a la voluntat de Moscou».
En el mes d’abril de 1938 succeïren uns fets, que tingueren a Reus i Lleida com a protagonistes. Uns agents del SIM, gràcies a la delació del secretari de l’Ajuntament de Reus, assassina a l’interventor d’aquest Ajuntament, Josep Molins Salallasera, perquè no permetia als membres d’aquest consistori robar diners de les arques municipals. Els fets foren els següents:
Josep Molins Salallasera era membre del partit Acció Catalana Republicana, des de feia molts anys, on era ben conegut pel seu esperit liberal i d’esquerra. Durant diversos mesos exercí el càrrec d’interventor de l’Ajuntament de Reus, fins que va ser cridat a files. En poc temps restablí i posà en ordre la part financera de l’Ajuntament que va trobar trasbalsada a causa dels excessos de la revolució. Corregí certes anomalies que existien a la Caixa, impulsat pel seu deure i per un alt sentit de moralitat i d’amor a la Causa.
Apareix en primer terme el Secretari de l’Ajuntament de Reus, antic Requetè, convertit en revolucionari extremista després del 19 de juliol.
Estava acostumat, aquest Jesuïta amb disfressa de ‘Rojo’, a retirar quantitats a capritx de la Caixa, milers de pessetes que no ha restituït.
L’Interventor Molins posà fi a aquests abusos i l’al·ludit Secretari no va poder retirar més diners indegudament. Alguns Regidors de la mateixa ideologia també retiraven quantitats exagerades amb qualsevol pretext. A tot va haver d’oposar-se l’Interventor, com era el seu deure, controlant amb austeritat els fons de l’Ajuntament, servint així lleialment a la Causa i al càrrec que se li havia confiat.
L’Alcalde i el Conseller de Finances de Reus, poden informar àmpliament de tot això. Però l’actuació austera de l’Interventor contrariava al Secretari, la consigna del qual, com a feixista encobert, era tot el contrari, gastar molt, desordenar-ho tot i perseguir als Republicans que treballaven de bona fe i amb lleialtat per a la Causa.
Al ser cridat a files, fou destinat a la Caserna de Cavalleria de Reus, i accedint a precs de l’Alcalde continuà durant algun temps atenent la Intervenció, durant les poques hores lliures que les seves obligacions militars li permetien, robant temps al descans i al passeig. Però encara així destorbava al Secretari, i aconsegueix aquest de la Caserna General de Lleida que es prohibeixi al soldat Molins llur actuació a l’Ajuntament. I no content amb això, aconsegueix més; que sigui traslladat a la Caserna del Destacament de Valls. I tampoc es conforma amb això el rancuniós Secretari. ‘Necessita eliminar-lo per a sempre’ i ho aconsegueix. Valent-se sens dubte d’algun Comissari Polític a l’Estat Major de Lleida, així ho sospita la víctima en les seves darreres cartes, que es conserven en el Jutjat d’Igualada, aconsegueix que dos Agents del SIM d’Igualada, es desplacin a Valls, a uns 70 quilòmetres, i s’emporten a Molins a Igualada, on cau assassinat per les bales de la reacció falsament dirigides per un Requetè convertit en revolucionari al servei del Feixisme.
El dia 6 i no el 4, com afirmen maliciosament en el SIM es presenten dos titulats Agents a la Caserna de Valls i el condueixen al Departament del SIM d’Igualada. Aquí el tenen tancat fins al dia 8, i no fins al dia 6 com ells diuen. El dia 8 simulen posar-lo en llibertat oficialment -llibertat que no ha existit ni un moment per a la indefensa víctima-. Durant la nit del 8 al 9 té lloc un ‘macabre passeig’ fins al poble més proper que es Òdena, a uns 3 quilòmetres d’Igualada. Alguns veïns d’aquest poble escolten uns trets cap a la mitjanit i al matí següent apareix el cadàver d’un soldat crivellat a trets a la cuneta de la carretera. Elements irresponsables i assedegats de sang infiltrats en el SIM amb una disfressa molt vermella, havien immolat una víctima més, servint això com a reacció inversa als designis del feixisme, alhora que priven a la República dels seus millors servidors.”
La segona referència és un paràgraf del llibre de Francisco Garcia Alonso, “Pere Bosch Gimpera: universidad, política, exilio”, Editorial Marcial Pons, Madrid, 2011, pàgina 371:
“A principios de abril de 1938, Bosch se había quejado en repetidas ocasiones de ello a Manuel Irujo, ministro de Justícia, ejemplificando los atropellos en la detención por el SIM y posterior ejecución en Igualada, de José Molins Salallasera, interventor del ayuntamiento de Reus denunciado por derrotismo por el secretario de la corporación a causa del descubrimiento por el primero de un desfalco cometido por el segundo. Éste intento obtener información sobre dicho tema del secretario general de Defensa, quién negó tener conocimiento alguno de los hechos, pero se comprometió -como Irujo trasladó a Bosch- a interesarse por el tema y proporcionar una respuesta. Irujo se sabía débil ante dichas actuaciones, pero no por ello dejó de prometer a Bosch que haría todo lo posible para acabar con dichas practicas; pero no conseguiría nada puesto que las actuaciones irregulares no solo no cesarían, sinó que aumentarían” (pàgina 371).
Consultades les actes de la Comissió Permanent del Consell Municipal en resulta que a la sessió corresponent al 27 de juliol del 1937, a proposta del conseller de Finances Martí Bages és nomenat interinament interventor Josep Molins Salallassera amb un sou anual de 7.200 pessetes. A l’acta corresponent a la sessió de l’11 d’agost del mateix any s’hi reflecteixen discussions sobre els ingressos obtinguts en els espectacles públics col·lectivitzats sobre els quals no s’han rendit els oportuns comptes. Posteriorment, no hi ha cap altre esment al cas i en l’acta corresponent al 7 de maig del 1938 hi figura que “El President posa en coneixement del Consell la mort de l’Interventor interí Josep Molins Salallasera, fent constar el dolor per la pèrdua”.
Josep Molins, fou executat el 9 d’abril del 1938 a la cuneta de la carretera de Madrid a França, al terme municipal d’Òdena, d’un tret al cap, segons consta al certificat del jutjat d’aqueixa població on fou enterrat. Les diligències del cas s’obriren al Jutjat d’Instrucció d’Igualada.
L’alcalde de Reus durant aqueix període fou Ramir Ortega Garriga (1899-1972) i el secretari, Francesc d’Assís Martí Daroca (que passà per un consell de guerra a Barcelona l’any 1939 -número de causa 00771- del qual en sortí absolt).
He consultat historiadors especialitzats en aqueix període per poder continuar la recerca sobre aqueix dissortat funcionari víctima de la repressió a la rereguarda republicana, una matèria de molt difícil comprovació, i publico la informació fins ara obtinguda obert a corregir-la o ampliar-la si s’escau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!