Netanyahu converteix les eleccions en un referèndum sobre l’expansió de la sobirania israeliana

Aqueix vespre Benjamin Netanyahu ha fet un anunci de campanya que capgira el sentit de les eleccions a la Knesset del proper 17: si és escollit es compromet a estendre la sobirania de l’Estat d’Israel a tots els assentaments jueus de Judea i Samària, (altrament dit Cisjordània).

D’ençà la guerra dels Sis Dies de l’any 1967, quan Israel va vèncer Síria, Jordània i Egipte i va recuperar territoris que li havien estat assignats per la partició de l’ONU de l’any 1947 i en va conquerir d’altres, la definició dels seus límits territorials és una qüestió pendent atesa la falta d’acord de pau regional.

Israel té tota la legitimitat per annexionar-se els Alts del Golan per raons existencials atès que Síria, amb qui encara està formalment en guerra, ha esdevingut un protectorat iranià. Jordània i Egipte van renunciar a Cisjordània i Gaza quan van signar la pau amb Israel i la fallida dels acords d’Oslo amb els palestins d’aqueixos territoris han cronificat el problema. La retirada unilateral de Gaza no ha servit a la pau sinó a l’obertura d’un front permanent de guerra des que Hamas en va foragitar l’ANP.

La proposta de Netanyahu té arguments jurídics i polítics que la justifiquen però formulada d’aqueixa manera esdevé una fractura interna a la mateixa societat israeliana enlloc de ser una solució estratègica. El fet que coincideixi amb la destitució de John Bolton com a conseller de Seguretat Nacionals dels EUA i que la publicació del pla de pau del president Trump estigui prevista per immediatament després de les eleccions israelianes pot haver precipitat els esdeveniments.

Post Scriptum, 23 de setembre del 2019.

Els resultats de les eleccions del proppassat 17 no han estat el triomf que Netanyahu esperava, ans al contrari ha quedat dos diputats per darrera de la candidatura encapçalada per Gantz on s’aplega una part dels seus antics votants laics que no volen cedir a les pretensions dels partits religiosos. Una part dels votants drusos i àrabs que votaven partits jueus han votat aqueix cop per la Llista Àrab Unida on s’afegeixen els antisionistes d’esquerres. Manfred Gerstenfeld en fa un punyent resum en aqueix article publicat en versió francesa per JForum abans d’ahir: “Le paysage politique changeant reste confus“.

Post Scriptum, 27 de desembre del 2019.

Un cop processat per corrupció Netanyahu defensa la seva inocència i el seu projecte polític contra totes les adversitats, inclús davant un candidat alternatiu al si del Likud al qual ha batut en les primàries celebrades ahir. Emmanuel Navon va fer públic el seu suport al relleu amb aqueix punyent article publicat el proppassat 22 d’aqueix mes a Tel Avivre: “Pourquoi je soutiens Gideon Saar”.

Post Scriptum, 3 de març del 2020.

Jacob Magib analitza avui a The Times of Israel el resultat de les eleccions d’ahir com una victòria pro-annexió de Judea i Samària plantejada per Netanyahu i compartida per la majoria dels partits jueus.

Post Scriptum, 8 de març del 2020.

Jacques Benillouche analitza així el resultat de les eleccions a Israel al seu bloc Temps et contretemps: “Autopsie d’une élection législative en Israël”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *