Alerta amb els antiracistes selectius i autoritaris

Segons publica avui Vilaweb, una colla de brètols autoconsiderats antiracistes van fer malbé ahir al vespre diversos elements de l’engalanat de la plaça Nord de Gràcia ambientada en una reserva de nadius americans, al crit d’Això és racisme’, segons un vídeo difós a les xarxes socials. “Presons, CIE, batudes i fronteres. Així es construeix la riquesa europea”, van entonar membres del grup davant de les queixes dels veïns presents. Tot i que els mitjans ho oculten, tots els crits dels antiracistes eren en espanyol, que deu ser per a ells la llengua de la fraternitat. Significativament, aqueixa gent calla quan les víctimes de discriminació són catalans pel fet de parlar la nostra llengua .

Aqueix incident tot i ser menor és simptomàtic d’un capteniment més estès que impregna els nous moviments antiracistes i antifeixistes que campen emparats pel progressisme polític i mediàtic imperant que cerca racistes arreu de casa nostra i d’Occident. Així per exemple, la demagògia d’Ada Colau fa que les mesures de control dels manters siguin desqualificades per racistes, o que hom atribueixi a la regidora del nou Front Nacional de Catalunya a Ripoll Sílvia Orriols comportaments xenòfobs impunement.

Quina autoritat moral i política gosen els qui diuen actuar contra el racisme imputar de manera arbitrària plantejaments que les víctimes de les seves acusacions no tenen com a propis ? Quina mena de legitimitat s’autoatribueixen els neo-antiracistes -selectius i arbitraris- per assenyalar qui i què és racista ? Aqueixos mètodes d’acció política prefiguren un model de societat antidemocràtic -amb una policia de la moral sectària que reprimeix la llibertat d’expressió- que cal evitar s’arribi a imposar a Catalunya.

Aqueix neo-antiracisme ideològicament sectari té com a entitat de referència a Catalunya la denominada Unitat contra el Feixisme i el Racisme, que es defineix com un fòrum social contra la islamofòbia i tota mena de racisme, però que a la pràctica impedeix tota mena d’anàlisi crític sobre la penetració del salafisme i altres corrents islamistes que propugnen la segregació respecte de les formes de vida pròpies de les societats obertes europees. Tampoc consideren l’antisionisme com una forma d’antisemitisme, ans al contrari, titllen l’Estat d’Israel com a racista, mentre oculten el racisme àrab-musulmà contra els immigrants kurds, cristians i animistes.

El protagonisme social que partits i mitjans de comunicació atorguen a aqueixa entitat sectària és significatiu de la desorientació general que viu en el terreny ideològic el nostre país. Vaig escriure un apunt al meu bloc el 15 de juny del 2013 titulat “Les diferències que separen Clément Méric i Lee Rigby” on assenyalava: ” avui mateix ha tingut lloc una jornada de debat organitzada per la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme a la seu barcelonina del Centre Cultural Islàmic Català. S’hi ha parlat de la mort de Clement Méric, però no de la del soldat Lee Rigby, s’ha blasmat el ressorgiment del feixisme però i de l’ascens del gihadisme entre nosaltres se’n ha dit alguna cosa ? No hi ha totalitarismes justificables i altres condemnables, la defensa dels drets de les persones i els pobles és incompatible amb els règims comunistes, feixistes i teocràtics que es basen precisament en la seva negació. Aqueix és el punt de partida ineludible de tota política democràtica digna d’aqueix nom.”

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *