Gwenn ha Du

Fa poc, arran d’una passejada pels carrers del Vieux Lyon hi trobo a una de les dugues últimes llibreries de vell que hi queden un llibre excepcional a bon preu: “Gwenn ha du”, de Ronan Caouissin, Éditions Ronan, Finistère, 1938, on s’explica el naixement i l’actuació de la societat secreta bretona d’aqueix nom (blanc i negre, els colors de la bandera nacional) que va jurar retornar la independència a la Bretanya. La bandera va ser creada el 1923 per Morvan Marchal que es va inspirar en les dels Estats Units i de Grècia, ja que aquests dos països eren vistos allavòrens respectivament com a símbols de llibertat i democràcia. Tenint en compte la cruenta repressió menada pel gaullisme a la post-guerra contra el nacionalisme bretó (acusat globalment de col·laboracionisme amb l’ocupant nazi) aqueix llibre és una veritable troballa que permet endinsar-se en la mentalitat dels patriotes bretons de l’època.

El 7 d’agost del 1932 les autoritats celebraren el quatre-cents aniversari de l’annexió de la Bretanya a França, però la nit abans un explosiu va destruir el monument inaugurat a Rennes el 1911 per festejar aqueixa efemèride. L’acció fou reivindicada per l’organització Gwenn ha Du que feia d’aqueixa manera la seva presentació en societat. La repressió posterior va radicalitzar el moviment nacionalista bretó molt actiu fins a l’esclat de la Segona Guerra Mundial durant la qual una part minoritària va col·laborar amb l’Alemanya nazi amb l’esperança que a canvi obtindrien la independència.

A la post-guerra, el Front de Libération de la Bretagne reprendrà les accions clandestines de baixa intensitat a partir del 1963 que s’anirà radicalitzant políticament mitjançant diverses escissions que acabaran amb la dissolució definitiva de l’organitzafció l’any 2000.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *