Dels “gilets jaunes” als “gilets noirs”

Els mitjans públics catalans va difondre (cofois i superficials en aqueixa matèria) el proppassat 12 d’aqueix mes una acció simbòlica protagonitzada pel moviment de les armilles negres (gilets noirs): l’ocupació del Panteó de París. Es tracta d’un col·lectiu així denominat des del novembre de l’any passat que reclama “papers per a tothom”, és a dir, la regularització i l’atorgament de condicions de vida dignes per a totes les persones residents a França sense permís d’entrada (probablement centenars de milers).

La resposta de les autoritats ha estat defugir el problema, una actitud irresponsable com descriu Gilles-William Goldnadel en aqueix article publicat a Le Figaro tres dies després dels fets: “Panthéon, Carola Rackete: l’étrange complaisance de l’État”. Més encara, quan ahir els gilets noirs es van afegir als gilets jaunes (col·lectius protestaris autòctons empobrits) per manifestar-se amb la comunitat afro-musulmana contra la violència policial arran del cas Adama Traoré. Un cas de “lluites compartides” que ja es comencen a propugnar -inconscientment- a casa nostra.

Estem assistint a la desconstrucció de l’estat-nació francès, un procés que objectivament ens interessa si volem reconstruir la nació catalana, però que pot ser un arma de doble tall ja que aqueixos factors desestructurants ho poden ser també de la catalanitat. Els pobles que prioritzen la seva supervivència sense negar la solidaritat, com Israel, estudien com encaixar el fenomen immigratori vers Occident. Res d’això està fent la República francesa, ans al contrari activa el principi de fraternitat per acollir universalment sense tenir la capacitat per a assumir aqueix repte i sense mesurar els conflictes intercomunitaris que emergeixen al seu si.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *