Per l’esquerra de la llibertat: dotzè aniversari

Avui s’escau el dotzè aniversari de l’obertura d’aqueix bloc que ha esdevingut un complement indispensable de la meva quotidianitat, modestament, irrellevant políticament (només 242.978 visites en els darrers cinc anys), però des del qual em sento comptepartícip de l’evolució del país. Agraeixo, com sempre, les vistes i els comentaris.

Enguany, em dol constatar com l’aniversari de la fundació per part de Francesc Macià de l’organització independentista Estat Català (1922) ha passat, un cop més, desapercebuda mentre la llosa del franquisme es fa cada vegada més evident (i insuportable) però com si fos intranscendent pels que aparenten voler la independència i estan més dedicats a garantir la governabilitat del Regne d’Espanya que no pas la llibertat del nostre poble.

La distància entre allò que significa la independència d’un país i la realitat de la dominació política i l’espoliació econòmica no es tradueix en els termes del conflicte amb el poder espanyol, i això és un cas insòlit en els processos d’alliberament nacional coneguts fins ara. L’única explicació és que som el sol cas en què la classe política que teòricament dirigeix el procés (llevat d’alguns presos i exiliats) s’esmerça més a dissuadir el seu electorat que es tracta d’un objectiu inabastable que no pas a fer-lo efectiu. Apuntalar Espanya i afeblir Catalunya és allò que es veurà als propers dies a Madrid per part dels electes (espero que només alguns) republicans catalans. Miraré de raonar aqueixa contradicció en els propers apunts.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *