L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

3 d'octubre de 2012
10 comentaris

CUP: pressions i normalitat

La decisió de la CUP d’obrir un procés de reflexió per valorar la possibilitat de presentar una candidatura al Parlament catalunyès per a les eleccions convocades a correcuita i per interessos encara inconfessables per al 25N, immediatament posa damunt la taula com funcionen les coses en la política d’aquest país.
Per una banda, tímids aplaudiments generals per la possibilitat que la CUP s’incorpori al club de la claudicació. Per una altra, convertir-la en centre de “desig” general davant d’allò que alguns anomenen divisió del vot. Que no divideixen el vot les altres opcions? No, el problema és que els poden dividir el vot a ells i quedar en pitjors condicions que les actuals -quina barra!
Per això, s’inicia una campanya de pressió cap a la CUP perquè deixi de ser singular, diferent, una alternativa al pastís -no un trosset del pastís, que en el fons ja agrada al sistema-, donat que la seva candidatura pot representar acabar amb el tòpic dels ritmes del país i fer entrar per la porta principal la nació completa, els Països Catalans, en el circ catalunyista. Perquè la seva candidatura, triada a cop d’assemblees -per més contradictòries que siguin les assemblees- pot posar al descobert que d’allò que no es parla als parlaments autonòmics és del que no volen parlar els polítics i que sí que cal parlar perquè és la realitat del carrer.
I encara, volen que la CUP pugi al carro del procés que ha engegat CiU amb les complicitats dels interessos econòmics i geoestratègics dels apuntaladors de la Unió Europea i del poder dominant a Occident, Israel inclosa.
Per això, avui és important que la CUP sigui a les eleccions, i que no hi vagi sola, sinó amb la gent dels moviments socials, dels sindicats que defensen la gent i no el poder, de les plataformes que defensen el territori, la llengua, els drets socials, un economia al servei de les persones i els pobles, de la lluita internacionalista. De les candidatures municipals que lluiten contra la microcorrupció local i comarcal quotidiana. Amb la gent dels mitjans de comunicació i no de desinformació. Amb els col·lectius que promouen la cultura arreu del país i dels casals i ateneus. La CUP ha de ser el 25N on la majoria de la seva gent l’ha posada dia a dia des de fa anys i on l’anirà posant, arrelant i fent créixer per donar veu als qui no en tenen i per fer visible la realitat d’uns Països Catalans carregats de futur.
I si ERC, SI, el Laporta, potser CiU, ICV i alguns mitjans i sectors econòmics volen coalicions partidistes, que les facin i que els aprofitin. I fins i tot, si dins de l’esquerra independentista hi ha gent que creu que només així pot existir, cal que reflexioni profundament perquè ara no és l’hora de seguir fent equilibris, ara és el moment de l’alternativa al model econòmic, democràtic, social i mediàtic vigent, i és l’hora de la gent, dels Països Catalans. Perquè per fer el que ja s’està fent, no cal perdre temps ni gastar diners.
Interessant reportatge a Vilaweb, de la mà de la Bel Zaballa, sobre aquestes postures.

  1. Per axioma i antítesi identitària esdevinguda sobre tot a partir de la meitat

    del segle XX els catalans i valencians es van veure enfrontats

    sobre tot per interessos de tercers 

    i espanyolistes de tota mena -fins i tot jesuïtes- d’aleshores.

    Valencians i catalans des del respecte identitàri mutu

    haveren pogut estar i avindres més bé 

    com els portuguesos i els gallecs o com els flamencs i neerladensos

    i tants altres. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!