Demà, 4 de juny, s’escau el trentè aniversari de la matança de manifestants pro-democràcia a la plaça de Tiananmen de Pequín, una remembrança prohibida pel règim comunista que la va perpetrar pensant que així esborra aqueix episodi de la història. Avui, la República Popular Xina és l’estat totalitari que empra els mètodes més perfeccionats per tal d’assegurar el sistema de dominació política i el capitalisme salvatge que imposa a la població. L’objectiu Xina Única 2049 és una amenaça per Taiwan, Hong Kong i els països veïns. Un testimoni excepcional dels esdeveniments de la primavera del 1989 és la “Llibreta de Pequín” de Vicent Partal.
Post Scriptum, 12 de juny del 2019.
Emmanuel Dubois de Prisque, un universitari francès especialitzat en l’estudi de la Xina contemporània, publica avui un breu però lúcid article a Causeur: “Tiananmen: 30 ans après, la Chine assume tout”.
Post Scriptum, 16 de juny del 2021.
Enguany, les protestes a Hong Kong i arreu en record de les víctimes de la matança de Tiananmen han estat ofegades pel règim amb tots els mitjans al seu abast, però una forma de dissidència silent creix entre els joves segons explica Emmanuel Lincot, ahir a Atlantico: “Les jeunes Chinois se rebellent de plus en plus contre la compétition sociale qui leur est imposée dès la naissance.”
Post Scriptum, 4 de juny del 2022.
Avui Le Figaro recorda “L’anniversaire de Tiananmen passé sous silence en Chine et à Hongkong“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!