Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

31 de maig de 2019
0 comentaris

2 de juliol: cita a Estrasburg

El Consell per la República crida a manifestar-se davant el Parlament Europeu el dia de la seva constitució el 2 de juliol vinent, quan el Regne d’Espanya intentarà impedir per tots els mitjans que els diputats independentistes electes Puigdemont, Comín i Junqueras hi puguin ser. Serà una nova fita en la internacionalització del conflicte català amb el poder espanyol al cor d’Europa. A diferència de la marxa a Brussel·les del desembre del 2017, que fou un acte de resistència després del cop d’estat espanyol contra Catalunya aplicant el 155 CE, ara som a l’ofensiva contra el règim cada vegada més autoritari i sense altres còmplices europeus que França.

Post Scriptum, 2 de juny del 2019.

Encertat editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb: “El Consell per la República, el Consell de la Unitat”.

Post Scriptum, 1 de juliol del 2019.

Camí d’Estrasburg arriba la notícia, previsible, que el Tribunal de Luxemburg ha desestimat les mesures cautelars que li demanaven el president Puigdemont i Antoni Comín per poder assistir demà a la presa de possessió com a diputats europeus. Ells no hi seran però nosaltres sí i la policia espanyola també, el conflicte es farà patent al cor d’Europa.

Post Scriptum, 2 de juliol del 2019.

Aqueix migdia m’he afegit als deu mil catalans aplegats a Estrasburg (molts dels quals amb la cinquantena passada), retrobant amics de Tarragona i El Vendrell que no se’n perden cap de manifestació patriòtica. La capacitat d’iniciativa de l’ANC i Òmnium s’ha demostrat un cop més imprescindible, destacant el parlament d’Elisenda Paluzie per la seva combativitat excepcional en temps de rebaixes i impostures a la rereguarda de l’independentisme per part de la direcció d’ERC i els socioconvergents (de dins i de fora del PDECat).

La gent concentrada cridava “Unitat” quan parlaven Junqueras, Riba i Solé, imperturbables a aqueixa reivindicació que paralitza l’acció institucional de l’independentisme. I tothom ha esclatat en aplaudiments en sentir Puigdemont i Comín, que han parlat amb llenguatge clar i creïble de persistir en la causa de Catalunya fins a la victòria. Lluny d’impostures que amaguen la incapacitat per liderar aqueix conflicte i que s’esmercen a “sacrificar” el nostre president mentre ajuden a que ho sigui Pedro Sánchez.

Des de la rereguarda presumptes independentistes qüestionen obertament l’acció internacional del president Puigdemont i fins i tot se n’han alegrat que ahir el Tribunal de Luxemburg desestimés les mesures cautelars demanades per poder ser present avui al Parlament Europeu. Tots els processos judicials tenen un resultat incert però políticament són ineludibles per mantenir el pols amb el poder espanyol i internacionalitzar la causa nacional catalana. No fer això és claudicar.

Post Scriptum, 13 de gener del 2020.

L’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb: “Això és Estrasburg i avui no serà un 30 de gener” resumeix encertadament la significació política de l’arribada al Parlament europeu dels diputats Carles Puigdemont i Toni Comín: d’una banda, és la confirmació de l’estratègia de persistència fent front al conflicte amb el poder espanyol en contrast amb la desactivació empresa per ERC, d’altra banda, és el restabliment del president de la Generalitat il·legítimament destituït pel 155 CE i que Esquerra no va voler fer fa dos anys. Però, a més hi haaltres efectes previsibles: Carles Puigdemont pot potenciar el paper del Consell Per la República com a institució nacional emanada del referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre i projectar-la internacionalment alhora que assumeixi el lideratge de les actuacions a l’interior del Principat, encara que ERC no en formi part.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!