L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

20 de febrer de 2011
2 comentaris

Volem mitjans nacionals

Aquest matí, com molts dies, en anar a comprar el diari, he triat. Avui he comprat el Punt, un altre dia hauria comprat l’Ara. Des que l’Avui va fer públic que renunciava al país -no distribuint fora de Catalunya- aquest ja no entra en les meves tries -fins i tot el meu pare, que col·leccionava el diari des del número 1 l’havia deixat de comprar-, i, òbviament, el Periódico seria l’última opció.
Com m’acostuma a passar, m’ha fet decantar el fet que amb el Punt m’emporto El 9 esportiu. La tria me l’he plantejada mirant la portada i, la veritat, la decepció ha estat gran: res de les mobilitzacions per TV3 i res de la mobilització de Bilbo. Ni l’un ni l’altre.
En arribar a casa amb tan preuada compra, he buscat els temes esmentats. Finalment, els he trobat. I dic finalment perquè en la secció de Països Catalans del Punt, res de res del tema de casa, i en la secció Europa-Món, al final hi ha una crònica molt més escarransida que la d’alguns estats àrabs tot i haver-se mobilitzat més gent a Bilbo que a altre indrets del món. Seguint anant enrere -o endavant, segons es miri- m’he trobat una informació a tota pàgina del tema TV3 però res de res de les mobilitzacions, tret de la pancarta de l’Òmnium, i tot ubicat en una secció anomenada Comunicació. Caram amb els criteris!

(Continua)
Des de la perspectiva del diari, res a dir, ells s’ho fan i s’ho desfan segons creuen convenient. Des de la perspectiva del lector, en aquest cas, tot a dir, que per això el compro. Que els diaris que tenim -La Vanguardia, Ara, Balears, Independant, Levante, El Punt, El periódico, La Mañana, Províncias, Avui…- són regionals, ja ho sabíem, però que ens amaguin la realitat del país ja és una qüestió d’opcions. Una questió que els iguala amb les emissores de ràdio i amb els canals de televisió. Que els amos dels mitjans fan la viu-viu en funció de qui els acarona la butxaca, també. I que la consciència i la voluntat de país és dèbil i fugissera, també. Però que els criteris informatius siguin tan matussers també té a veure amb la capacitat dels que dirigeixen el producte. I a ells sí que em sembla que cal fer-los veure que les coses no ens agraden.
Després del tractament de TV3 i la Corporació sobre els fets d’aquests dies, i de la resta de mitjans, cal que ens comencem a plantejar que cal anar més enllà. Ara, com ha demostrat Vilaweb, necessitem mitjans nacionals. Mitjans que tinguin el país, sencer!, al cap, que es plantegin un tractament de la realitat des d’una perspectiva nacional i amb ambició nacional. Necessitem mitjans amb ganes de guanyar diners de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, que hi ha més tros i més gent que a cada trosset del pastís autonòmic. Necessitem mitjans que ens projectin conjuntament al món i que siguin capaços d’adonar-se que la segona divisió B de futbol és nacional i que la problemàtica nuclear es pot tractar des de l’àmbit nacional, i que tenim un moviment musical nacional mol potent, i…
És l’hora d’engegar una campanya popular per aconseguir mitjans de comunicació de país, que ens facin treure les orelleres que no ens deixen veure la realitat que tenim i com podem actuar damunt d’ella. Vilaweb n’ha estat la mostra i la reacció popular també.

  1. L’Accent i Llibertat.cat també han fet un seguiment prou decent, sobretot el primer. No són grans mitjans, però jo com a mínim m’he anat informant per aquí, a banda de amb Vilaweb, clar.

    Pense que més que engegar una campanya popular per aconseguir més mitjans nacionals hem de potenciar els que ja tenim, que no són pocs!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!