L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

22 de maig de 2010
2 comentaris

Entrevista del Punt amb el periodista Joan Roura

Aquestes dies, la propaganda sionista de casa nostra, encapçalada pel Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, ha difós una interpretació més que parcial i interessada del cotingut d’una interessant entrevista publicada, el passat dia 16, pel diari El Punt amb el periodista Joan Roura, una de les icones obsessives dels sionistes. Crec que val la pena llegir-la.
Us proposo, també, de llegir aquest article.
La foto és de l’entrevista del Punt.

JOAN ROURA  SUBCAP DE LA SECCIÓ D’INTERNACIONAL DE
TELEVISIÓ DE CATALUNYA-TV3

«Israel serà un estat àrab i es dirà Palestina»

El periodista, que va parlar de Palestina en el Fòrum Internacional de
Girona, considera que des del fracàs d’Oslo s’ha perdut l’oportunitat
de crear dos estats a l’Orient Mitjà, i que quan no es necessiti petroli
la regió perdrà importància i els palestins recuperaran el seu
territori


16/05/10 02:00



// <![CDATA[

var prefix = 'mailto:';
var suffix = '';
var attribs = '';
var path = 'hr' + 'ef' + '=';
var addy25818 = 'pesteban' + '@';
addy25818 = addy25818 + 'elpunt' + '.' + 'info';
var addy_text25818 = 'pilar esteban';
document.write( '‘ );
document.write( addy_text25818 );
document.write( ‘
‘ );
// ]]>
pilar esteban

(Continua)

Periodista, escriptor i especialista en el conflicte a l’Orient
Mitjà, Roura va fer una conferència a Girona amb el títol Palestina,
epicentre de l’Orient Mitjà
.

–Ha estat
enviat de TV3 a la regió. Es pot ser imparcial quan es cobreix un
conflicte com el de l’Orient Mitjà?
–«No
crec en el periodisme neutral. On és la parcialitat? Quan treballo em
regeixo per tres principis: la Declaració Universal dels Drets Humans,
la Carta de l’ONU i la Convenció de Ginebra. Crec en el compromís del
periodista a fer costat a les vulneracions d’aquests principis
universals. I a l’Orient Mitjà hi ha qui els vulnera més i qui els
vulnera menys. No és el mateix l’exèrcit israelià que vulnera les
resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU en un territori ocupat,
que la gent de Hamas, que també vulnera aquests principis però que, en
definitiva, són fills dels palestins expulsats el 48. En l’última guerra
a Gaza, per cada israelià que va morir van morir cent palestins. On són
la neutralitat i l’equidistància?»
–Enlloc.
–«Enlloc.»
–En aquest
conflicte, però, sempre hi ha acusacions que s’està en un bàndol o en un
altre…
–«Sempre et volen etiquetar. A
Catalunya la gent es compromet molt en aquest tema. Jerusalem és una
mena de far de les tres religions que ens són més properes:
cristianisme, judaisme i islam. La gent s’ho sent seu, i tothom sent la
necessitat de prendre-hi partit. Però només cal fer el que indiquen les
resolucions de l’ONU. Per menys que aquest incompliment es va envair
l’Iraq i es va matar un milió d’iraquians.»
–Sempre
l’han etiquetat. Fins i tot a la xarxa l’anomenen Bin Ussama Roura
o el Muhamidin de Badalona.
–«Sí,
sí, i anònims a la bústia de casa… Cap problema, llibertat
d’expressió. No he contestat mai.»
–Molts
governs occidentals i mitjans de comunicació també mostren clarament el
seu suport a Israel.
–«Jo crec que a l’Estat
això no passa. Els mitjans de comunicació espanyols en el tema palestí
saben molt bé quina és la solució…»
–Parla
probablement de l’estat que és considerat més propalestí.
–«Fins i tot en el franquisme, excepte en el segon
mandat d’Aznar, en què amb la cimera de les Açores es va trencar
absolutament la política exterior espanyola, tot i que ara amb la
retirada del 2004 de l’Iraq s’ha recuperat la línia tradicional
espanyola. I al marge d’això, els mitjans de comunicació espanyols tenen
molt clar que hi ha uns senyors que estan ocupant il·legalment un
territori, que estan desplaçant població indígena local, i no tenen
sancions.»
–També sembla que es comença a
notar un canvi en el suport incondicional de molts països a Israel.
–«La realitat és que a Palestina l’any 1948 hi havia
un 60 per cent de població indígena àrab i un 40 per cent de població
immigrant jueva, la majoria, i que el repartiment que es va acceptar era
un 55-45 per cent de territori, i quan es va acabar la guerra del 48
era de 22-78 per cent. I amb això els palestins es conformaven.»
–Continua sent aquesta, la solució?
–«Crec que això ja està tancat. No hi ha solució de
dos estats. N’hi va haver fins a les converses d’Oslo, i ara és molt,
molt difícil, perquè estem davant de dues posicions molt enfrontades.
Els israelians volen el 96 per cent del territori, i els palestins
comencen a demanar no els dos estats, sinó que reclamen les seves terres
del 1948. Sincerament, ho tenen molt malament, els israelians.»
–Però a molt llarg termini, no?
–«Parlem d’un poble que té 4.000 anys d’història.
L’Estat d’Israel serà probablement un parèntesi perquè no ho ha sabut
gestionar.»
–Israel és un estat poderós, amb
armes nuclears.
–«Per què?, per què té
dos-cents caps nuclears? Això no atura res. La Unió Soviètica, quants
caps nuclears tenia i va desaparèixer; va caure el Mur de Berlín…»
–Encara té molts suports incondicionals…
–«La realitat és que quan no necessitem petroli a
Occident els israelians ja no importaran. Des que Obama ha arribat a la
presidència, Israel lluita per ser important informativament. Quan els
cotxes funcionin amb electricitat, quan el petroli deixi de ser
necessari, creus que els ciutadans nord-americans estaran disposats a
regalar cada any entre cinc mil i deu mil milions de dòlars a l’Estat
d’Israel. Tota la regió perdrà importància. Obama està preocupat ara per
pactar coses amb la Xina i Rússia. Quan Bush era a la Casa Blanca, es
volia bombardejar l’Iran; ara s’hi ha de negociar. A ningú se li acut
avui que es pugui bombardejar l’Iran. Estem al final d’una època, i
aquesta època es basava en l’hegemonia nord-americana i en una regió on
hi ha el 60 per cent del cru, i la legió que tenim allà és Israel. Quan
no ens importi gaire el cru, els legionaris s’hauran d’anar jubilant.»
–Semblava que la presidència d’Obama se centraria a
aconseguir-hi una pau immediata?
–«Obama ho
va tenir molt clar. Va intentar recuperar la presidència de Clinton, els
acords, però ha tingut un govern israelià absolutament d’esquena, amb
un ministre d’Afers Estrangers d’extrema dreta, Avigdor Lieberman, que
era un goril·la de discoteca. És més moderat el seu homòleg iranià.»
–Doncs sortiran veus que parlaran un altre cop de
l’antisemitisme.
–«Es parla de boicotejar
productes israelians, professors israelians a les universitats angleses,
noruegues… Això es va destapant. I no és una qüestió d’antisemitisme.
La crítica al sionisme no equival a l’antisemitisme, en absolut. És
molt trist que els que utilitzen més l’holocaust a Europa, ho facin per
justificar crims contra un poble ocupat.»
–I
què passarà amb Israel?
–«La realitat
d’Israel és que està envoltat d’uns quatre-cents milions d’àrabs; ells
són uns cinc o sis milions, i aviat no seran ni majoria a Israel. Entre
el Jordà i la Mediterrània, els jueus gairebé ni arriben al cinquanta
per cent. Què passarà? doncs que es crearà una situació com la
sud-africana.»
–Com el viuen, el conflicte,
els ciutadans d’Israel?
–«Jo hi tinc molts
amics, és el meu segon país i me l’estimo molt. És una gent atemorida,
en part justificadament. Hi va haver un període de violència salvatge
indiscriminada, vulneradora d’aquests principis que deia abans. I sobre
la base d’aquest temor, en comptes de reflexionar, escolten el missatge
del seu govern: que els volen matar, que els volen destruir. Hi ha un
munt d’israelians que reflexionen i volen tots dos estats.»
–Però diu que ja no és aquesta, la solució?
–«Jo crec que ja ni s’arribarà a negociar, i en sóc un
fefaent partidari. El fracàs d’Oslo, i tant de bo que m’equivoqui, crec
que va ser la tomba de la solució dels dos estats, i el recanvi serà
que hi haurà un estat àrab més que es dirà Palestina i on viurà una
minoria important jueva.»
  1. aquest periodista, els jueus ho tenen malament (com qüasi sempre…),ja que si l’estat desapareix, no sé a on aniran (veiem què passa a la majoria d’estats arabs amb les minories religioses i ètniques. Encara que, pel que he sentit, els arabs volien llançar al mar als jueus). Trobo a faltar a l’entrevista algun comentari referent als drets humans als estats arabs més pro-ianquis, com ara l’Arabia o els Emirats Arabs Units, o al seu esperit belicista en contra de la resolució de la ONU de la creació de l’estat d’Israel.

    Atentament (Nota: no sóc sionista, però tampoc anti).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!