Aquest dissabte, l’endemà de Sant Josep, de la cremà, en ple trànsit a la primavera i immers en un estat de tristesa aguda, he retrobat l’Enric Barbat. Sempre referencial, amb aquesta veu tremolosa i nasal que tant m’ha fascinat sempre, he viscut amb el record posat en un parell de cançons d’impacte etern.
Fa pocs dies, el blog d’en JJ Isern, els dels Totxos, plantejava deshonestes proposicions per accedir al darrer treball del Barbat. Neguitós les vaig seguir al peu de la lletra i amb una rapidesa increïble, de Menorca al Lluçanès, m’ha arribat el “Camí de tornada”. I l’estat d’ànim m’ha ajudat a fer-ne una fruïciosa immersió que m’ha transportat a un gaudi immens. Caldrà seguir i aprofrundir, sens dubte, però no us perdéssiu pas l’oportunitat i deixeu-vos dur per cançons de primera com “Aprenent” o “Amic”. En el seu web les podeu llegir, escoltar i descobrir -aquestes i des de l’inici-.
Gràcies per la gestió i la voluntat, JJ Isern, i gràcies per la generositat, Barbat.
Un gran plaer!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!