El nacionalisme inclusiu segons Yascha Mounk

El 25 d’aqueix mes el president Macron va adreçar als francesos un llarg monòleg audiovisual farcit de propostes contradictòries -com disoldre l’ENA i els cossos d’alta funció pública- i alhora renunciar a retallar l’aparell burocràtic estatal, tot amanit amb propòsits abstractes com la de bastir un nou nacionalisme inclusiu.

Aqueixa darrera menció deixa en evidència diverses qüestions no resoltes: la primera, la crisi d’identitat nacional en un estat on subsisteixen territoris colonial (Nova Caledònia, Guadalupe, Reunion, entre d’altres) que aspiren, bé a independitzar-se de la República francesa, bé a mantenir-s’hi però amb una identitat diferenciada. La segona, el perill de conflictes intracomunitaris derivats del refús de la població àrab-musulmana a assumir els valors republicans i la impossibilitat de bastir un islam a la francesa. La tercera, la incapacitat de generar des del republicanisme un projecte innovador respectuós amb la diversitat identitària de la ciutadania en un estat fundat fa tres-cents anys per una revolució que va esclafar les nacionalitats pre-existents dins els límits territorials del Regne de França (catalans, bascs, bretons, alsacians, occitans, corsos).

Es va forjar a sang i foc una identitat de substitució abstracta i dogmàtica que es va anar estenent a mesura que França esdevenia un imperi transcontinental amb unes pretensions universalistes basades en un sistema polític (els drets humans a la francesa) que ha perdut l’essència nacional a la qual feia referència Renan, la voluntat de ser nació. La desconnexió entre el sistema polític i la ciutadania és palpable observant la crisi de les armilles grogues i la fallida d’autoritat de l’estat que reflecteix.

El discurs de Macron, un polític mediàtic sense valors identificables, apel·la de manera improvisada a les idees elaborades per un jove politòleg aliè a la cultura política francesa: Yascha Mounk, (Munic 1982), nascut a Alemany, fill de mare jueva polonesa que va escapar a la purga del règim comunista contra els dirigent del partit d’aqueixa identitat els anys1968/1970. Afiliat de ben jove al SPD se’n va desvincular amb una carta pública l’any 2015 criticant el partit per la seva actitud hostil a Grècia, permissiva amb l’ocupació russa de Crimea, entre d’altres qüestions. Politòleg de formació ha estat acollit als EUA adoptant la ciutadania nordamericana i desenvolupant-hi el seu pensament polític innovador a la universitat d’Harvard.

Mounk sembla enllaçar amb la tradició dels jueus cosmopolites a la recerca de solucions globals per a tota la humanitat més que per la pròpia salvaguarda del poble jueu tot i que segueix atentament els esdeveniments polítics d’Israel, com es pot comprovar en aqueixa entrevista al The Times of Israel del proppassat 5 de març. La idea central del seu pensament és propugnar un nacionalisme inclusiu contraposat al populisme excloent que veu emergir arreu del món occidental posant en perill els principis liberals sobre els quals es fonamenten les societats obertes, “Le peuple contre la démocratie” (Éditions de l’Observatoire, 2018).

Els seus treballs són accessibles a la web de l’Institute for Global Change i a la seva pàgina personal. És un autor a descobrir amb una obra encara en construcció però innovadora i suggerent, lluny del postnacionalisme banal que amara el decadent progressisme abstracte en voga encara a Catalunya en ple procés independentista, on resta pendent de resoldre la contradicció entre la desconstrucció de la nació catalana coneguda fins ara i el potencial procés de reconstrucció nacional que hauria d’emergir del procés independentista en curs.

El debat al voltant de les tesis de Mounk està encetat a França, on les primeres reaccions contràries no s’han fet esperar: ahir l’assagista Barbara Lefebvre publicava un article punyent a Le Figaro: “De l’écriture inclusive au patriotisme inclusif, ou l’hyper-individualisme en marche”. Mirarem d’aprofitar-ne alguna cosa per allò que hauríem de tenir clar a Catalunya sobre la nació catalana i la identitat que la sustenta.

Post Scriptum, 7 de maig del 2019.

De fet la noció de nacionalisme inclusiu no és original de Yascha Mounk, fa sis anys en un report al primer ministre Thierry Tuot la va incloure al títol mateix: “La Grande Nation pour une société inclusive“, però les seves recomanacions no van prosperar.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *