L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
16 de juny de 2009
44 comentaris
L’objectiu nacional de la CUP: municipals 2011
L’any 1979, a ran de les primeres eleccions municipals després del franquisme, l’esquerra independentista va treure 32 regidors arreu de la nació. Avui, 30 anys després, l’esquerra independentista compta amb menys de trenta regidors, i només concentrats a Catalunya. Malgrat això, a les darreres eleccions municipals, l’entrada de les CUP a diferents ajuntaments, amb algunes capitals de comarca -Vic, Manresa, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Valls, Vilafranca del Penedès, Berga…-, va actuar com a novetat important i va donar-se a conèixer una nova marca electoral -ja s’havia presentat en societat el 2004 amb les europees-, vinculada a l’esquerra independentista. Una nova esperança començava a fer-se realitat. A Barxeta, a la Costera, la CUP va estar a punt d’aconseguir el primer regidor a les comarques del sud, fet que hauria estat realment important.
La CUP va fer el primer gran pas per deixar enrere els tics del passat, el sectarisme i l’autominorització. Començava un nou temps, una nova època.
La CUP va fer el primer gran pas per deixar enrere els tics del passat, el sectarisme i l’autominorització. Començava un nou temps, una nova època.
(Segueix)
Durant aquests dos anys, s’ha fet molta feina a nivell local, i s’han posat bases encara més sòlides per seguir avançant, per fer-se visibles cada cop a més pobles i ciutats dels Països Catalans, on fer efectiva l’aliança entre el treball institucional i la realitat del carrer, del dia a dia. Han estat dos anys d’aprenentatge per a uns i de consolidació per a d’altres.
A nivell nacional, la CUP ha entrat en un debat necessari: el salt a fer política nacional. Això vol dir, escampar la llavor, aportar propostes, engegar campanyes nacionals, coordinar col·lectius, candidatures i càrrecs electes, mostrar altres maneres de fer política i denunciar allò que calgui.
El proper cap de setmana, una assemblea general de qüestionable oportunitat vol decidir si la CUP ha de presentar-se a les autonòmiques catalunyeses. El procés seguit ha tingut els seus més i menys i planteja una jornada amb dues posicions bastant diferenciades: anar a les autonòmiques catalunyeses del 2010 o continuar el treball municipal fins al 2011.
Curiosament, amb aquest segon objectiu, d’entrada, tothom hi està d’acord, amb el primer, el desencontre és evident.
Cal dir que, des dels sectors propers a l’actual secretariat, que defensa anar a les autonòmiques, s’està creant un clima de pre-cisma. Com si la gent que és crítica o contrària a anar a les autonòmiques catalunyeses estigués preparant el trencament en cas que perdin les seves tesis. Res, ara com ara, més allunyat de la realitat. I entre això, el manifest proCUP parlamentària de fa uns dies, i el dels exrepressaliats que aparegué en un acte a Vic, dissabte -tot provinent del mateix sector-, s’està creant un mal ambient important per abordar un debat de tan gran trascendència, de forma tranquil·la, serena, transversal i amb les dosis d’objectivitat necessàries per no acabar amb decisions precipitades i doloroses.
La veritat, si ara com ara, amb la base encara minoritària que té la CUP, amb la gran esperança que encara representa, i amb la possibilitat de fer una aportació nova a l’esgotada realitat política dels Països Catalans que suposa, el debat sobre les autonòmiques catalunyeses posa la CUP en una situació de tensió i dubtes, crec que la millor solució és, sense cap mena de dubtes, ajuntar esforços per multiplicar per quatre o per vuit les candidatures als ajuntaments i el nivell de representativitat, iniciar un procés seriós d’expansió i de dur a terme iniciatives nacionals, i les autonòmiques, catalunyeses, valencianes, illenques, de la Franja o de la Catalunya nord, ja les arreplegarem fruit de la nostra dinàmica i, a més, ho farem amb garanties i amb la feina posada en l’alliberament nacional i social del nostre país. Amb seguretat i fermesa. Que ja comença a ser hora de créixer i fer-nos grans. I que si parlem de Països Catalans, que hi siguem i ben posats.
A nivell nacional, la CUP ha entrat en un debat necessari: el salt a fer política nacional. Això vol dir, escampar la llavor, aportar propostes, engegar campanyes nacionals, coordinar col·lectius, candidatures i càrrecs electes, mostrar altres maneres de fer política i denunciar allò que calgui.
El proper cap de setmana, una assemblea general de qüestionable oportunitat vol decidir si la CUP ha de presentar-se a les autonòmiques catalunyeses. El procés seguit ha tingut els seus més i menys i planteja una jornada amb dues posicions bastant diferenciades: anar a les autonòmiques catalunyeses del 2010 o continuar el treball municipal fins al 2011.
Curiosament, amb aquest segon objectiu, d’entrada, tothom hi està d’acord, amb el primer, el desencontre és evident.
Cal dir que, des dels sectors propers a l’actual secretariat, que defensa anar a les autonòmiques, s’està creant un clima de pre-cisma. Com si la gent que és crítica o contrària a anar a les autonòmiques catalunyeses estigués preparant el trencament en cas que perdin les seves tesis. Res, ara com ara, més allunyat de la realitat. I entre això, el manifest proCUP parlamentària de fa uns dies, i el dels exrepressaliats que aparegué en un acte a Vic, dissabte -tot provinent del mateix sector-, s’està creant un mal ambient important per abordar un debat de tan gran trascendència, de forma tranquil·la, serena, transversal i amb les dosis d’objectivitat necessàries per no acabar amb decisions precipitades i doloroses.
La veritat, si ara com ara, amb la base encara minoritària que té la CUP, amb la gran esperança que encara representa, i amb la possibilitat de fer una aportació nova a l’esgotada realitat política dels Països Catalans que suposa, el debat sobre les autonòmiques catalunyeses posa la CUP en una situació de tensió i dubtes, crec que la millor solució és, sense cap mena de dubtes, ajuntar esforços per multiplicar per quatre o per vuit les candidatures als ajuntaments i el nivell de representativitat, iniciar un procés seriós d’expansió i de dur a terme iniciatives nacionals, i les autonòmiques, catalunyeses, valencianes, illenques, de la Franja o de la Catalunya nord, ja les arreplegarem fruit de la nostra dinàmica i, a més, ho farem amb garanties i amb la feina posada en l’alliberament nacional i social del nostre país. Amb seguretat i fermesa. Que ja comença a ser hora de créixer i fer-nos grans. I que si parlem de Països Catalans, que hi siguem i ben posats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Que vagi o no la CUP a les autonòmiques és el de menys, tot i que a mi m’agradaria, el què importa és que hagi un debat serè sense crispacions i amb respecte i que tothom accepti el resultat. Si això s’assoleix haurà triomfat la CUP i s’haurà consolidat. I tots i totes farem un gran pas per alliberar el nostre país
I si diumenge, la CUP decideix no participar a les autonòmiques no passa res, a continuar treballant al si de la CUP com a referent de l’EI
I és que posar les coses sobre taula no ens ha de fer por, ni tampoc prendre partit.
Aquí els únics que esteu creant un clima de pre-cisma sou els de Terra i Llibertat i qui opini el contrari que llegeixi això:
Quina CUP anirà a les autonòmiques del Principat?
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/133812
Totalment d’acord,
els qui treballem per millorar la presència als ajuntament, enfortint el projecte i la presència de l’EI arreu de la nació, no entenem el nivell d’odi i sectarisme que anima a alguns dels partidaris d’utilitzar el projecte per anara a l’aventura autonòmica, sembla que no només volen apropiar-se de la sigla sinó a més rebentar i dividir el moviment per poder fer sense discussions, i vinga a fer maniobres i joc brut
una actuació molt lamentable, certament, esperem que el seny de la gent els desautoritzi
Noi, ets capaç de fer quatre ratlles parlant de la CUP sense utilitzar constantment els mots: escissió, rebentar, trencament,..?? Jo començo a pensar que no, que la fixació, la immaduresa i la irresponsabilitat, són insuperables per tu
Aquí només hi ha un secret: que tothom respecti, amb totes les conseqüències, el resultat de l’Assemblea Nacional. Ja està, no hi ha més problema.
Jo sóc partidari de no anar-hi ara, però si surt que sí faré campanya com el que més (pel què m’hi va de no fer el ridícul al meu poble també) i si surt que no, que el tema no es torni a treure fins passades les eleccions i tots a dedicar-nos amb totes les nostres forces al 2011. “Punto” i tema “zanjat”.
No és tan difícil, coi. Quan haguem après la lliçó històrica de que uns no som res sense els altres s’acabarà tanta tonteria de totes bandes. No hi ha sortida, junts podem sortir de la marginalitat, separats ningú no som res.
Llegeixo: “El proper cap de setmana, una assemblea general de qüestionable oportunitat…”
Pregunto: Però no és una Assemblea general ORDINÀRIA? Una Assemblea general ordinària és mai inoportuna? Estàs insinuant que seria millor no tenir una Assamblea anual?
Llegeixo: “… l’actual secretariat, que defensa anar a les autonòmiques…”
Pregunto: Seria possible que enllacessis la notícia on diu això? O que penjessis un document que corrobori aquesta afirmació teva? O és que potser no hi ha cap referència perquè el SN no s’ha pronunciat sobre el tema?
Comentaris al “til” sobre un escrit intitulat “reinserció”
text d’anàlisi política ? només hi veig odi i rancúnia (i temes personals?)
uf!, a més a més de ser un text de difícil lectura (al final et canses i sospites de tan imaginativa ment a l’hora de buscar termes per menysprear els altres, és a dir a persones) aquest odi i aquesta mala llet és apolítica i no es pot justificar.
El més greu (o inversemblant) és que teòricament parla de persones i organitzacions polítiques de l’esquerra independentista, de teòrics companys de viatge, i ho fa llançant merdes a tort i a dret, a la pròpia teulada … (si són d’aquesta esquerra independentista, és clar !)
Si aquesta signatura “til” és realment un col·lectiu (virtual?), aquest text representaria una mena d’editorial o declaració de principis ?
La meva opinió és que es fa molt difícil justificar tantes bestieses dites en tan poc espai i alhora al final del text voler donar lliçons de per on ha d’anar la gent, el moviment polític i tot plegat … i (puta religió) sempre desviant les responsabilitats, les culpes del què s’ha fet malament a l’altre. Els psicòlegs saben que això és un plantejament que denota immaduresa.
Però la qüestió o motiu d’aquest comentari és d’avís:
qualsevol internauta pot veure i llegir aquest text (i d’altres semblants), una llista vergonyosa d’insults i menyspreu.
Si és aquest col·lectiu “til” (la o les persones que s’hi identifiquen) les responsables d’aquestes paraules, això els invalida a l’hora d’estar en condicions de fer cap aportació positiva al debat de la CUP.
Aquesta és la seva aportació que quedarà al món del ciberespai i la impressió de molts internautes.
Tothom una mica maduret sap que els “debats” dels blogs és l’antipolítica per definició: no cal dir-se res a la cara, de tu a tu, i es pot dir de tot sense haver de demostrar res, passant del respecte a la persona, passant de l’objectivitat de les afirmacions.
Sense fer-ne un ús responsable (individual) es converteix en un món fals, ple de mentides, de manipuladors i un bon cau on l’enemic pot amagar-se i de mica en mica anar deixant les gotes de verí necessàries per contaminar el debat.
Els debats polítics s’han de fer als pobles, als barris, és a dir a les assemblees.
Ospes companyer!
Almenys aquest article l’has escrit amb un to més adient que el que vas escriure al bloc de Terra i Llibertat.
Bé, exceptuant lo de «créixer i fer-nos grans», com si els que volen anar a les autonòmiques siguin uns immadurs i o bé que tu siguis el pare d’algú o alguna cosa. Bé, pas que és així.
No sé perquè els que parleu de sectarismes,… soleu ser els més sectaris.
Res, suposo que tot ho dius i ho fas amb bona intenció…
Lluís.
Jo estic completament d’acord amb en secret. Podem discrepar sobre si cal anar a les autonomiques i, malgrat tot, estar tots dacord en una cosa: sigui quin sigui el resultat l’acceptarem i seguirem lluitant plegats pel nostre objectiu.
Com ell, jo soc mes aviat partidari de no anar-hi, pero del que estic segur es que si surt que si em trenacare l’esquena per fer un bon paper a les eleccions i si surt que no seguire treballant en el projecte com porto anys fent.
Pero voldria afegir una cosa: crec que aquest debat s’esta allargant massa. Es cert que les coses s’han de discutir amb profunditat, pero fa mesos que no sento cap argument nou… i llavors la discussio va pujant de to, perque no hi ha res nou a dir i no hi ha una decissio encara. Crec que el millor per a tothom es que es decideixi quelcom com aviat millor, i llavors a partir d’aqui continuar treballant tots junts com fins ara en la mateixa direccio.
Finalment, nomes dir que en cada discussio sobre aquest tema cal recordar que en aquest debat no hi ha enemics, sino nomes companys de lluita amb qui discrepem.
Ho aconseguirem!
Salut!
Marc
P.D.(perdoneu pels accents, pero en aquest teclat no n’hi ha..)
Has preguntat perquè la ponència triada al mes
de gener va incloure, al final (perquè al principi no hi era) un annex
on es proposava de tenir aquest debat a la propera AN? Perquè aquest és l’origen de que el debat se celebri ara.
Els companys que van fer la ponència que va quedar finalment en segon lloc t’ho sabran explicar.
Arnau
Acabo de fer un repàs al que ha donat de si aquest apunt al meu blog i, la veritat, el resultat em sembla preocupant i interessant alhora. Interessant, perquè és un tema que interessa molta gent, que motiva molta gent i perquè ha tingut un intercanvi, en alguns casos més enriguidor i en altres més pobre. I preocupant, perquè la gent que sembla defensar anar a les autonòmiques no ha aportat cap argument, no ha intentat convèncer ningú, cosa que caldrà fer si es vol treure un resultat important a les autonòmiques. Desqualificacions, crides a no parlar en públic, crides al consens respecte del resultat de les votaciosn del proper diumenge, baladreries contra la meva trajectòria política -sempre pública i assumida, amb encerts i errors, però mai oculta-, i irades esquinçades de vestits pel fet de criticar procediments o interpretar els fets.
M’hauria agradat que allà on dic perquè crec que no es fan bé les coses, se m’haguessin donat opinions, arguments o fets que ho desmentissin, que ho neguessin sense dubtes. M’hauria agradat que allà on plantejo els meus motius per creure que ara no convé fer aquest pas, se m’hagués posat per davant un argumentari que m’hagués fet dubtar.
Doncs, no. Sembla que aquest tema no pot ser subjecte de debat obert i que caldrà esperar que s’obrin els col·legis electorals del diumenge, moment en què, si es decideix anar a les autonòmiques, no tindrem arguments sinó campanya electoral.
Crec que és una llàstima. I una petita oportunitat perduda. Hi ha algun motiu?