Rellegint Gaël Brustier i David Djaiz: “Vers un nouveau monde”

En tres tongades Le Figaro va publicar el 9 de desembre del 2016 un escrit dels joves politòlegs Gaël Brustier i David Djaiz titulat “Vers un nouveau monde”: la primera part duia per títol, “Les monstres sont dans l’isoloir”, la segona, “À droite, l’avenèment du national populisme”, i la tercera, “Après la social-démocratie, la gauche post-marxiste”.

De David Djaïz ja vaig anotar en un apunt anterior la refutació als qui prediuen una guerra civil intracomunitària a França, com Damien Le Guay. Al cap de tres anys la perspectiva panoràmica que adopten per analitzar els canvis en curs a les societats obertes occidentals em semblen innovadors i encertats en el diagnòstic, amb les solucions és més difícil. És interessant que recuperin la noció de la noció de la voluntat dels ciutadans com a fonament de la nació sense caure en el post-nacionalisme modernista que en prescindeix per substituir-la per la comunitat cívica sense identitat compartida.

Els autors se situen en la perspectiva analítica del post-marxisme: “La gauche post-marxiste continuera de se nourrir de la tradition des sciences sociales pour penser le monde, les rapports de force, et l’historicité. Mais elle doit avant tout œuvrer à reconstruire une «superstructure» c’est-à-dire une vision du monde entendue comme Weltanschauung alternative à la superstructure «nationale-populiste» qui est en train de devenir dominante partout en Occident. Les deux piliers de cette superstructure doivent être l’alliance du «populaire» et du «régalien», comme attelage de substitution au «national-populisme».

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *