L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
3 de febrer de 1939. Els feixistes de Franco ocupen Prats de Lluçanès
L’any 2004, a rel de l’obertura de la Fossa de Puigvistós per part de la Generalitat de Catalunya, a Prats de Lluçanès es va iniciar un treball de recuperació de la memòria d’aquell període. Una placa al serrat de Sant Sebastià recorda els que van morir pels volts del poble en lluita per la llibertat i la justícia, i una sala del Museu Miquel Soldevila de la localitat recorda les feines per obrir i identificar els cossos enterrats al costat del mas Puigvistós -tots afusellats i torturats pels feixistes-.
Fins l’any 2004, un silenci covard i còmplice ha tapat la història del poble. Des de la recuperació del govern local per part de CiU, la mateixa covardia i el mateix silenci dominen sobre els dies. La repressió franquista, basada en la por i la venjança, s’ha atiat sempre amb la intenció que ningú expliqui ni reclami, que ningú obri els llums i els ulls. A Prats, al Lluçanès, ha estat així i voldrien que així seguís sent.
Avui, a Vilaweb, entrevisten el professor i cantant Biel Majoral en relació al seu treball Cançons republicanes. En l’entrevista, que podeu veure des d’aquí, parla del franquisme encara present, d’aquell del silenci, de la cobertura a les actituds autoritàries, a les actituds especulatives, a la manca de transparència, a la connivència entre herència del franquisme i poder econòmic, de l’església… Una realitat ben present.
Prats de Lluçanès va celebrar any rere any l’aniversari de la “Liberación”, com es demostra en les fotos de programes dels anys 1942 i 1944 que s’inclouen en el llibre “Prats de Lluçanès, 905-2005. Cronologia de 1.100 anys d’història”, editat per l’ajuntament de Prats de Lluçanès l’any 2006, i escrit per la periodista Anna Gorchs. Arxius locals en tenen bones mostres també. Però per als cacics, per als especuladors, per als justificadors d’aquell episodi terrible de la nostra història, tot plegat s’ha de mantenir sota un llençol de silenci per intentar arribar a l’oblit. Prou gent sap com va ser de dolorosa l’entrada dels feixistes al poble i com va ser de difícil la vida per als no afectes al règim. Com es va intentar imitar el Valle de los Caidos amb la construcció del Centre Casals Castells o com l’any 2006, en què alguns es van posar nerviosos perquè es parlava en públic del tema.
Però seguirem parlant-ne, i no únicament per recuperar els noms de les persones i per saber els fets, sobretot, per recuperar les seves idees, les seves esperances i la seva experiència de llibertat.
(A continuació podeu llegir la crònica dels dies de l’ocupació publicada a la revista la rella, el dia 11 de novembre del 2005, en un reportatge signat per la Roser Reixach.)
Prats de Lluçanès rememora els fets de l’ocupació franquista
Les tropes rebels tardaren tres dies per entrar al poble
Prats de Lluçanès.- El mes de març del 1938 s’inicià l’ofensiva de l’exèrcit franquista a Catalunya, que va acabar el 10 de febrer del 1939 amb l’ocupació de tot el territori i l’inici d’un exili massiu. Les tropes rebels se situaren a la vora dels rius Segre i Noguera Pallaresa i el 5 d’abril, quan entrà l’exèrcit de Franco, s’aprovà un decret que abolia l’Estatut de Catalunya. A finals de juliol s’iniciava la batalla de l’Ebre, una de les més cruentes, on Franco hi concentrà a part de l’aviació pròpia, la italiana i l’alemanya. El mes de novembre les tropes republicanes es retiraren d’aquesta zona sud i el 23 de desembre arribà l’ofensiva final. La Catalunya central va ser l’escenari a partir d’aquell moment de les darreres batalles entre els dos exèrcits, i a mesura que les tropes franquistes avançaven cap el nord van deixar arreu el seu rastre, marcat sobretot per la superioritat en artilleria i aviació. Prats de Lluçanès no fou un lloc fàcil per als rebels i una mostra d’això és que tardaren tres dies en entrar a la població deixant un balanç de víctimes i records que encara són ben presents entre els més grans de la vila.
L’historiador Juli Cuéllar, que va intervenir en el procés de l’obertura de la fossa de Puigvistós va realitzar un estudi entorn de l’entrada de les tropes franquistes a Prats de Lluçanès els primers dies de febrer del 1939, unes dades que va presentar en la taula rodona “La fossa de Puigvistós”. Per aconseguir tota aquesta informació va analitzar entre altres els arxius militars de l’Exèrcit republicà, l’Arxiu Militar d’Àvila, la Secció de desapareguts i fosses comunes de la guerra civil i les memòries de Raimon Galí. El balanç total d’aquesta ocupació (de l’1 al 3 de febrer), va ser de tres-cents vint morts i dos-cents vuitanta presoners en el bàndol republicà i vuit morts i cinquanta-set ferits en el bàndol rebel. Segons les seves conclusions i partint de les hipòtesis treballades, els soldats republicans que defensaven la vila de Prats de Lluçanès en aquells moments pertanyien a una unitat de l’exèrcit de l’est, de l’XIè cos, de la 32a divisió i de la 141 i/o 142 brigada mixta, comandats per Francisco Galán. Aquest XIè cos pertanyia a l’exèrcit de l’est, que juntament amb l’exèrcit de l’Ebre constiuïen a començaments del 1938 les unitats militars republicanes del Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental (GERO). Per la seva part, les tropes franquistes que ocuparen el Lluçanès en aquestes mateixes dates pertanyien al cos de l’exèrcit d’Aragó i concretament a la 54a divisió, comandada pel general Marzo.
L’exèrcit republicà comptava llavors amb sis línies defensives a Catalunya que poc a poc van anar cedint i aviat es veieren desbordats per les tropes franquistes, sobretot després de la caiguda de Barcelona el 26 de gener. Això obligà a una nova reorganització de l’exèrcit republicà i a una nova disposició amb pocs cossos operatius, ja que la majoria havien estat derrotats.
Les operacions de l’ocupació de Prats de Lluçanès van partir de Súria, lloc on hi havia tres regiments que s’anirien tornant. L’1 de febrer avançaren i s’establiren en una línia entre Sant Miquel de Tarradelles i Sant Feliu Sasserra i una altra a Sant Esteve de Vilaramó. El dia 2, encara que es trobaren amb resistència a Santa Eulàlia de Pardines i la Pedragosa, avançaren cap al municipi de Santa Maria de Merlès. El dia 3, Prats de Lluçanès fou definitivament ocupat, i les tropes franquistes hi arribaren des de Merlès passant cap a Sant Sebastià, la Roca del Feliu i el Grau i entraren a l’interior del nucli urbà, lloc on hi havia un nucli republicà amb sis tancs i dos blindats. Per la zona sud també es trobaren amb resistència i avançaren fins a la carretera de Prats cap a Vic. El quart dia ja ocuparen Santa Creu de Joglars i Olost, i s’endinsaren cap a Massaneres i el pla de Can Magre. Finalment el quarter general d’aquesta 54a divisió es traslladà de Balsareny a Sant Feliu Sasserra.
Roser Reixach/ la rella-141, 11 de novembre del 2005
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!