(A continuació podeu llegir la crònica dels dies de l’ocupació publicada a la revista la rella, el dia 11 de novembre del 2005, en un reportatge signat per la Roser Reixach.)
Prats de Lluçanès rememora els fets de l’ocupació franquista
Les tropes rebels tardaren tres dies per entrar al poble
Prats de Lluçanès.- El mes de març del 1938 s’inicià l’ofensiva de l’exèrcit franquista a Catalunya, que va acabar el 10 de febrer del 1939 amb l’ocupació de tot el territori i l’inici d’un exili massiu. Les tropes rebels se situaren a la vora dels rius Segre i Noguera Pallaresa i el 5 d’abril, quan entrà l’exèrcit de Franco, s’aprovà un decret que abolia l’Estatut de Catalunya. A finals de juliol s’iniciava la batalla de l’Ebre, una de les més cruentes, on Franco hi concentrà a part de l’aviació pròpia, la italiana i l’alemanya. El mes de novembre les tropes republicanes es retiraren d’aquesta zona sud i el 23 de desembre arribà l’ofensiva final. La Catalunya central va ser l’escenari a partir d’aquell moment de les darreres batalles entre els dos exèrcits, i a mesura que les tropes franquistes avançaven cap el nord van deixar arreu el seu rastre, marcat sobretot per la superioritat en artilleria i aviació. Prats de Lluçanès no fou un lloc fàcil per als rebels i una mostra d’això és que tardaren tres dies en entrar a la població deixant un balanç de víctimes i records que encara són ben presents entre els més grans de la vila.
L’historiador Juli Cuéllar, que va intervenir en el procés de l’obertura de la fossa de Puigvistós va realitzar un estudi entorn de l’entrada de les tropes franquistes a Prats de Lluçanès els primers dies de febrer del 1939, unes dades que va presentar en la taula rodona “La fossa de Puigvistós”. Per aconseguir tota aquesta informació va analitzar entre altres els arxius militars de l’Exèrcit republicà, l’Arxiu Militar d’Àvila, la Secció de desapareguts i fosses comunes de la guerra civil i les memòries de Raimon Galí. El balanç total d’aquesta ocupació (de l’1 al 3 de febrer), va ser de tres-cents vint morts i dos-cents vuitanta presoners en el bàndol republicà i vuit morts i cinquanta-set ferits en el bàndol rebel. Segons les seves conclusions i partint de les hipòtesis treballades, els soldats republicans que defensaven la vila de Prats de Lluçanès en aquells moments pertanyien a una unitat de l’exèrcit de l’est, de l’XIè cos, de la 32a divisió i de la 141 i/o 142 brigada mixta, comandats per Francisco Galán. Aquest XIè cos pertanyia a l’exèrcit de l’est, que juntament amb l’exèrcit de l’Ebre constiuïen a començaments del 1938 les unitats militars republicanes del Grup d’Exèrcits de la Regió Oriental (GERO). Per la seva part, les tropes franquistes que ocuparen el Lluçanès en aquestes mateixes dates pertanyien al cos de l’exèrcit d’Aragó i concretament a la 54a divisió, comandada pel general Marzo.
L’exèrcit republicà comptava llavors amb sis línies defensives a Catalunya que poc a poc van anar cedint i aviat es veieren desbordats per les tropes franquistes, sobretot després de la caiguda de Barcelona el 26 de gener. Això obligà a una nova reorganització de l’exèrcit republicà i a una nova disposició amb pocs cossos operatius, ja que la majoria havien estat derrotats.
Les operacions de l’ocupació de Prats de Lluçanès van partir de Súria, lloc on hi havia tres regiments que s’anirien tornant. L’1 de febrer avançaren i s’establiren en una línia entre Sant Miquel de Tarradelles i Sant Feliu Sasserra i una altra a Sant Esteve de Vilaramó. El dia 2, encara que es trobaren amb resistència a Santa Eulàlia de Pardines i la Pedragosa, avançaren cap al municipi de Santa Maria de Merlès. El dia 3, Prats de Lluçanès fou definitivament ocupat, i les tropes franquistes hi arribaren des de Merlès passant cap a Sant Sebastià, la Roca del Feliu i el Grau i entraren a l’interior del nucli urbà, lloc on hi havia un nucli republicà amb sis tancs i dos blindats. Per la zona sud també es trobaren amb resistència i avançaren fins a la carretera de Prats cap a Vic. El quart dia ja ocuparen Santa Creu de Joglars i Olost, i s’endinsaren cap a Massaneres i el pla de Can Magre. Finalment el quarter general d’aquesta 54a divisió es traslladà de Balsareny a Sant Feliu Sasserra.
Roser Reixach/ la rella-141, 11 de novembre del 2005
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!