L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Demà, dilluns, 14 de juliol del 2008, Iruña viurà el darrer encierro de les festes de San Fermín 2008.
Com he pogut fer cada dia, i des de fa alguns anys, mig quart abans de les 8 del matí estaré enganxat a televisió española per gaudir d’un esdeveniment extraordinari, únic i molt intens: l’encierro del dia.
Per les festes de San Fermín mai he estat a Iruña. Sí, però, que hi vaig ser per casualitat i sense tenir-ne la més mínima idea, fa un bon grapat d’anys, en un encierro que algun cop han fet, seguint el mateix trajecte, pels volts del 27 de setembre amb motiu de les festes petites –San Fermín txiki– del barri antic de la ciutat. Dormíem al carrer del Mercat, al bell mig de la Cuesta de Santo Domingo, d’on surten els bous, i en baixar al carrer vam veure un moviment i un muntatge increïble. Vam travessar el carrer i ens vam instal·lar a la part alta de la barana, i vam gaudir d’un encierro fora d’hores realment impactant. No oblidaré mai el soroll, pregon, clavant-se al pit, del retrunyir dels peus dels bous -uns extaordinaris animals plens de força- damunt el carrer, corrent amb una potència desbordant. Cada cop que veig els encierros a la televisió sento els calfreds d’aquella inoblidable i enervant sensació. Córrer un encierro ha de ser una experiència única que jo no seria capaç d’assumir, però que no dubto a admirar.
Iruña, al llarg dels anys, se m’ha desvetllat com un dels punts de referència de la meva vida, per moltes vivències personals i col·lectives, per la seva bellesa i la seva personalitat. Experimentar les seves festes ha de ser molt especial. Però saber i aproximar-se als encierros és, sens dubte, ser molt a prop d’un gran tresor.
No us perdeu el web de les penyes de San Fermín.
Foto: Gara
Com he pogut fer cada dia, i des de fa alguns anys, mig quart abans de les 8 del matí estaré enganxat a televisió española per gaudir d’un esdeveniment extraordinari, únic i molt intens: l’encierro del dia.
Per les festes de San Fermín mai he estat a Iruña. Sí, però, que hi vaig ser per casualitat i sense tenir-ne la més mínima idea, fa un bon grapat d’anys, en un encierro que algun cop han fet, seguint el mateix trajecte, pels volts del 27 de setembre amb motiu de les festes petites –San Fermín txiki– del barri antic de la ciutat. Dormíem al carrer del Mercat, al bell mig de la Cuesta de Santo Domingo, d’on surten els bous, i en baixar al carrer vam veure un moviment i un muntatge increïble. Vam travessar el carrer i ens vam instal·lar a la part alta de la barana, i vam gaudir d’un encierro fora d’hores realment impactant. No oblidaré mai el soroll, pregon, clavant-se al pit, del retrunyir dels peus dels bous -uns extaordinaris animals plens de força- damunt el carrer, corrent amb una potència desbordant. Cada cop que veig els encierros a la televisió sento els calfreds d’aquella inoblidable i enervant sensació. Córrer un encierro ha de ser una experiència única que jo no seria capaç d’assumir, però que no dubto a admirar.
Iruña, al llarg dels anys, se m’ha desvetllat com un dels punts de referència de la meva vida, per moltes vivències personals i col·lectives, per la seva bellesa i la seva personalitat. Experimentar les seves festes ha de ser molt especial. Però saber i aproximar-se als encierros és, sens dubte, ser molt a prop d’un gran tresor.
No us perdeu el web de les penyes de San Fermín.
Foto: Gara
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
segueixo els encierros des de casa cada dia des de fa més de vint anys. Millor la transmisió d’abans a TVE que no pas ara amb la competència de Cuatro i els canvis de format. El Solano és el que més en sap de tots. Alguns cops he anat a Pamplona a viure en viu la festa. Mai he tingut valor de baixar al carrer, ara ja soc massa vell. Cada dia penjo l’encierro del matí al meu bloc. Bon bloc.
jo tambe ho faig. aquesta última setmana ho vaig estar fent des de el marroc, i tenint encompte la diferència horaria, m havia de posar el despertador a les 6:55…Tampoc no els he viscut mai en primera persona els Sant Fermins, pero ja poden estar orgullosos de tenir aquestes tradicions tan arrelades i exteses arreu del món.
veig que tens molt oblidada la meva secció prefereida de a l’hort ….
espero que ens descriguis aviat un cap vespre d estiu a prats, per als que no podrem tornar hi fins passat l agost !!!!
Una abraçada !!!!
manel