L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

2 de desembre de 2007
0 comentaris

Espanya fora de joc. Tirem pel dret, independència Països Catalans

La manifestació d’ahir, indubtablement gegantina, crec que ha posat damunt la taula dos fets indiscutibles. Per una banda, que Espanya està quedant fora de joc, i l’absència de CCOO, UGT, PSC i els fatxes del PP i Ciutadanos així ho demostra. De l’altra, que el sentiment independentista creix i s’instal·la en la societat malgrat els esforços dels partits per complicar la vida a la gent i fer-nos fer revolts incomprensibes.
Si, a més, hi afegim que el protagonisme del poble ha estat del tot majoritari -tot i que hi ha hagut gent que la presència dels partits ha fet que es quedés a casa-, podem dir, per tant, que estem davant d’una situació immillorable per començar, com diu avui el Vicent Partal a l’editorial de Vilaweb, un nou cicle polític.
Hi ha una cosa, però, que crec que ens hauria de fer patir una mica, que és l’obsessió de partits i, fins i tot, de determinades declaracions o el mateix infumable manifest de la PDD, de situar la mobilització, la reivindicació, la queixa en l’àmbit de la política estatal. Les preguntes sobre quin cas ens farà Madrid després d’aquesta demostració de força o els emplaçaments polítics en aquest sentit, ens tornen a portar a la lògica estatal -unitarista, federalista, confederalista, autonomista…-, mentre que la nostra lògica hauria de ser de situar els plantejaments envers les nostres institucions i que siguin elles les que liderin el procés de sobirania que reclama el nostre poble. No sé si Esquerra i ICV s’haurien sentit tan còmodes en la manifestació d’ahir si el plantejament hagués estat aquest.
Finalment, l’última constatació que crec que cal fer, és la referida a la presència de l’independentisme sota un sol referent, la CUP, amb una capacitat de convocatòria més que notable, amb un missatge clar -Tirem pel dret. Independència Països Catalans- i coincidint amb un sentiment de rebuig a la situació actual creada per la classe política que era molt present al llarg i ample de la gran manifestació d’ahir.
L’1 de desembre del 2007 hauria de ser un punt d’inflexió que realment canviés el funcionament de la vida política i social dels Països Catalans i ens encarés cap a la independència, sense matisos ni subterfugis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!