L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

27 de maig de 2007
2 comentaris

Final d’etapa

Amb les eleccions d’avui es configurarà la composició del nou ajuntament de Prats de Lluçanès. Qui tindrà la majoria? Objectivament -i subjectiva!- crec que seria indubtablement millor que la tingués la llista d’ERC, encapçalada per l’actual alcalde, Ramon Besora. En qualsevol cas, jo no tindré l’oportunitat de participar-hi. Plego. Deixo l’ajuntament, entre altres motius, per poder fer política. Des de la convicció, des de la pròpia trinxera, des de la independència. Com he intentat sempre. També per fer moltes altres coses. En qualsevol àmbit de la vida, sense abandonar la passió i la implicació, cal buscar un turonet -cadascú el seu- i mirar la realitat amb una certa distància. La feina, el compromís, les possibilitats sempre s’eixamplen, i l’eficàcia pot esdevenir eficiència.
En el darrer ple ordinari d’aquesta legislatura, del 2 de maig del 2007, em vaig acomiadar oficialment, llegint el text següent. En vull deixar constància.

Final d’etapa. Aquesta és la sensació que tinc avui, en el
darrer ple ordinari d’aquesta legislatura. Han estat 8 anys de treballar des de
l’ajuntament. Els 4 primers, des de l’oposició. Aquests darrers 4 anys, des del
govern. Tot plegat una extraordinària experiència. Un aprenentatge inoblidable
i incomparable. Com es diu sovint, convindria que la gent del poble passés per
aquesta experiència, que conegués què és l’ajuntament i com funciona el dia a
dia, quines són les opcions i quines les limitacions. Seria bo que tothom
tingués l’oportunitat de treballar en la gestió i l’administració de la
quotidianitat del poble, però també en la planificació i la presa de decisions,
a vegades difícils, no sempre encertades, però sí que fetes amb la convicció
d’assolir objectius necessaris.

He tingut la sort de viure un dels dies més importants en la
vida política de Prats de Lluçanès, amb el canvi polític produït el 25 de maig
del 2003. He pogut viure el procés d’obertura de la Fossa de Puigvistós, fet
que ha donat un lloc important a Prats de Lluçanès en el necessari procés de
recuperació de la memòria històrica del període de la Guerra Civil. Han estat
vuit anys, i especialment aquests darrers 4, de molta intensitat, de moltes
experiències, d’una aproximació a la realitat i a la quotidianitat que només te
la dóna el fet d’estar a l’ajuntament i, especialment, al govern.

Aquests anys de govern han estat especialment interessants.
Només cal veure com han canviat els plens, com ha canviat el concepte de
participació política, festiva, popular. Com ha millorat la comunicació i la
separació entre el treball municipal i el dels grups polítics que tenen
representació a l’ajuntament – i en aquest sentit, el dels butlletins de
partit, crec que cal felicitar ambdós grups-. Un altre aspecte important ha
estat el nivell d’implicació dels regidors i regidores. Els canvis fets en els
usos dels espais municipals, a Cal Bach i en la resta d’edificis. Les
perspectives de nous i millors serveis i la realitat dels que s’han iniciat.

És cert que no tothom s’ha sentit afavorit, però ja se sap
que voler governar per a la majoria no és cap garantia que no quedi algú
descontent.

L’oposició ha tingut, novament, una sola veu als plens. I és
una llàstima. I a dins i a fora -potser més a fora que a dins- de l’ajuntament
se li ha notat massa que esperava l’arribada de les eleccions per tornar a
existir i mirar de recuperar el govern municipal. Segurament, per aquí potser
podem entendre que renunciessin ni tan sols a parlar de l’oferta que se’ls va fer
de participació en el govern municipal, o que hagin desaprofitat el fet de
disposar d’un local per a ús exclusiu del grup a Cal Bach. S’han perdut
l’ocasió de gaudir de dues situacions noves en la vida política municipal en 27
anys.

Del personal municipal, només dir que han complert amb la
seva feina. Que ben segur que hi ha hagut novetats de funcionament que no han
estat del tot païdes i que canviar sempre costa, a tothom. I que hi ha qui s’hi
acostuma abans i d’altres més tard. En general, però, l’experiència i el
coneixement dels diferents àmbits han estat també una garantia per a tots
plegats. Algunes persones, però, han estat un exemple de compromís. Allò que és
imprescindible en una institució pública i que marca la diferència amb
l’empresa privada. Aquí no cal fer mèrits, aquí cal un plus que ve donat pel
sentit de la feina: el servei a la comunitat. L’actitud és fonamental. I a
aquestes persones els ho vull agrair especialment.

A una altra, pel seu sou, categoria, responsabilitat i
suposada vàlua, i per estar per damunt del frec a frec més quotidià, caldria
demanar-li més responsabilitat i respecte -i potser altres comptes-.

I per acabar, a la gent de Prats de Lluçanès, gràcies per la
confiança que he rebut. Marxo amb la consciència tranquil·la. He treballat amb
la il·lusió de qui creu en la política, en el seu poble i la seva comarca i,
sobretot, en els seus veïns i les seves veïnes.

I des de fora de l’ajuntament, ho seguiré fent.

  1. Aleix,

    i mentre tu ho faràs de fora (i molt ben fet que ho faràs, n’estic segur), alguns serem nouvinguts a dins, amb tota la responsabilitat que això comporta. I comptem amb el teu suport i la teva ajuda quan ens faci falta, que serà molt sovint.

    Salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!