Amir Taheri, un veterà periodista del règim del xa d’Iran exiliat als EUA, va escriure abans d’ahir un article al Gatestone Institute que trobo encertat: “Common Causes of Three Crises in Three Continnets”, al qual vull fer alguns afegitons.
Enguany, tres estats de tres continents diferents: Veneçuela, Iran i Algèria viuen crisis profundes que responen a causes estructurals que tenen punts en comú. En primer lloc, són tres estats amb règims autocràtics sorgits de processos violents d’accés al poder per part de les actuals elits dirigents que exerceixen una repressió brutal contra les minories ètniques i religioses sotmeses a la seva tirania. Iran és una teocràcia islamista, Algèria una barreja d’integrisme d’estat i islamisme ja sense rastre del moviment d’alliberament nacional anticolonial i Veneçuela és una tràgica caricatura de revolució socialista ja en l’era post-soviètica. Tots tres règim tenen en comú l’hostilitat al model polític propi de les societats obertes occidentals i en especial un odi foll contra Israel.
Dels tres, Iran és el més fort i l’únic que manté una economia relativament viable (ocupa el quaranta-novè lloc en l’índex Bloomberg sobre les societats més innovadores). Algèria i Veneçuela, malgrat les enormes reserves de recursos naturals que tenen al subsol, són estats fallits que per sobreviure s’avenen al paper de satèl·lits més o menys llunyans de l’estratègia iraniana anti-occidental.
Iran, Algèria i Veençuela figuren entre els estats més corruptes del món segons els organismes internacionals especialitzats en analitzar la transparència en el sector públic. Les respectives nomenclatures cerquen recer als bancs occidentals per a les fortunes que acumulen expoliant els dissortats pobles que tenen sotmesos.
En darrer terme, la Xina comunista i la Rússia neo-tsarista, apuntalen tots tres règim per raons geo-estratègiques i perquè comparteixen arrels totalitàries que són qüestionades per les respectives ciutadanies mobilitzades en pro d’anhels de llibertat, pau i prosperitat que poden reeixir, tot i que a ritmes desiguals, als anys a venir en les primaveres democràtiques que s’estan covant arreu.
Hores d’ara és en curs una massiva i pacífica primavera algeriana que ha obligat al president Bouteflika a renunciar a un cinquè mandat presidencial i suspendre la farsa electoral, a Veneçuela la revolta popular és real i respon a causes endògenes per més que hi intervinguin els EUA a favor d’un canvi de règim, i a l’Iran les protestes populars encapçalades per les dones i les nacionalistes kurds són persistents.
Vistes de Catalunya estant les revolucions democràtiques arreu són aliades en potència des d’un punt de vista estartègic i un imperatiu ètic per a una causa noble com és la llibertat del poble català. En canvi, les mostres de suport al règim de Maduro proliferen al nostre país ignorant l’opressiva realitat que pateix el poble de Veneçuela tot i que centenars d’immigrants d’aqueixa nacionalitat es manifesten a Barcelona per denunciar la repressió de la dictadura.
Post Scriptum, 24 de març del 2019.
Jiri Valenta publicà el proppassat 18 aqueix report als Perspectives Papers Número 1.115 del Besa Center: “How Trump Should Counter Putin in Ukraine and Venezuela”, on explica la crisi de Veneçuela en el context de la pugna global entre els EUA i la Federació Russa.
Post Scriptum, 4 de maig del 2019.
Jiri Valenta lliurà el proppassat 21 d’abril als Perspectives Paper del BESA Center, número 1.147, un segon report actualitzat sobre la crisi de Veneçuela lligant-la a l’increment de la presència militar russa al país caribeny: “Russia’s Military Should Leave Venezuela Immediately”.
Post Scriptum, 1 d’agost del 2019.
Avui, el professor Jiri Valenta torna a publicar un report als Perspectives Paper número 1.142, del BESA Center, Titulat “Venezuela: A Mafia State”.
Post Scriptum, 16 d’agost del 2019.
L’atenció dels grans mitjans de comunicació no està fixada en la revolta pacífica i democràtica del poble algerià contra el règim que per vint i sisena setmana consecutiva, cada divendres, es manifesta pels carrers demanant llibertat.
Post Scriptum, 21 de novembre del 2019.
El Consell Nacional de la Resistència Iraniana informa a dia d’avui que en sis dies de revolta popular contra el règim hi ha hagut 251 morts, 3700 ferits i més de 7.000 detinguts.
Post Scriptum, 22 de novembre del 2019.
De fa quaranta setmanes cada divendres els algerians es manifesten contra el poder als carrers (massívament segons afirma avui el digital Observer Algérie) demanant eleccions democràtiques, no pas presidencials com ofereix el règim el proper 12 de desembre. Són un exemple de persistència pels catalans.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!