L’emergència del terrorisme supremacista a les societats obertes occidentals

L’atemptat contra dugues mesquites a la ciutat de Christchurch a Nova Zelanda que ha causat una cinquantena de víctimes és el més mortífer des que fa sis anys hom emergeix al si de les societats obertes occidentals el terorisme antimusulmà contemporani, segons analitzà abans d’ahir Le Monde en aqueixa infografia.

Ahir, al començament de la manifestació de Madrid en defensa del dret d’autodeterminació del poble català els organitzadors van demanar un minut de silenci en memòria de les persones assassinades per un neonazi que els assistents van respectar unànimement en una mostra de solidaritat que respon als valors morals intrínsecs a la causa de la llibertat de Catalunya. Però caldrà molt més que silencis solidaris per evitar al si de les societats obertes occidentals l’extensió del terrorisme jihadista i el terrorisme supremacista.

L’autor de la massacre, un australià de 28 anys, ha declarat haver-se inspirat en les idees paranoiques del noruec neonazi Anders Breivik que l’any 2011 va assassinar setanta-un conciutadans i ha deixat un manifest de més de setanta pàgines exposant les seves cabòries criminals sobre la substitució de la població blanca d’origen europeu per les immigrades del món àrab-musulmà.

Post Scriptum, 18 de març del 2019.

La massacre de Christchurch genera una onada de reaccions de signe ben divers i múltiples anàlisis. La periodista free-lance algeriana Nesrine Briki publica avui al digital Causeur aqueix breu però punyent article: “Le terroriste suprémaciste est un djihadiste comme les autres (et viceversa)”.

Per la seva part, Gilles-William Goldnadel assenyala avui a Le Figaro les reaccions de les elits mediàtiques franceses que s’indignen contra el neonazi australià, callen davant el jihadisme i aprofiten per atribuir l’autoria intel·lectual a actors de la vida política francesa (per exemple barrejant-hi Alain Finkielkraut). No és cap casualitat que avui mateix Le Figaro publiqui que Brenton Tarrant havia fet fa tres anys una breu visita turística a Israel.

En un gest infame, avui a Amsterdam, un grup de suport a la causa palestina i al BDS contra Israel (que duien també significativament banderes turques) s’ha girat d’esquena quan ha intervingut un rabí local en un acte interconfessional de dol en memòria de les víctimes de la massacre de Nova Zelanda, segons informa The Times of Israel.

Erdogan ha aprofitat l’atemptat per divulgar-lo àmpliament mitjançant els canals de comunicació del règim per atiar teories complotistes que afirma tenen per objectiu aturar l’ascens de Turquia com a primer potència islàmic i acusa Occident de fomentar la islamofòbia. En canvi, encara ha de dir res sobre l’atemptat d’Utrecht comès per un jihadista turc.

Post Scriptum, 19 de març del 2019.

Avui Vilaweb publica un exhaustiu recompte dels atemptats supremacistes blancs entre el 2011 i enguany que inclou no solament els perpetrats contra musulmans i que suma un total de cent setanta víctimes. Els redactors de l’informe també equiparen supremacisme blanc i jihadisme.

El vetarà periodista Yves Mamou publica avui a Causeur un article titulat “Christchurch, du grand remplacement à la grande recuperation”, on critica que l’esquerra islamo-gauchista francesa culpabilitza intel·lectuals que qualifica com a neo-reccionaris (Reanud Camus i Alain Finkielkraut) de ser els teoritzadors de l’extrema dreta supremacista i islamofòbica.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *