L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

7 de febrer de 2007
1 comentari

Com diu el Quim, l’Oleguer, un altre cop

I és que en aquest estrany país que ens ha tocat la normalitat sempre va acompanyada d’extraordinarietat. Que un ciutadà dels Països Catalans digui el que pensi, escrigui el que pensi, canti el que pensi o faci el que pensi és una situació extraordinària.
És extraordinària perquè es fa poc i perquè qui ho fa té poca tirada en els mitjans. Quan una persona actua com a ciutadà en democràcia i expressa el seu punt de vista, si aquest se surt del silenci general, és silenciat sistemàticament. Ara, un d’aquests ciutadans ho ha fet i, pel seu estatus -donat gratuïtament pels mateixos mitjans-, resulta que tothom se’n fa ressò i esdevé excepcional. Quants blocs, quantes columnes de mitjans de comunicació, quantes emissores de ràdio o televisió han parlat aquests dies del cas del pres polític basc Iñaki de Juana Chaos? Un munt! I el que se’n parlarà! Però que això ho faci un futbolista, és excepcional, i si aquest futbolista és membre de la millor i més cara plantilla del món, aleshores esdevé inconcebible.
Tot això, crec, ens fa veure com n’és d’excepcional la nostra situació. A casa, ara tot seran cuques per saber si ha anat massa enllà, que un futbolista ha de jugar i callar, que …
Fora, tot seran crits i exabruptes.
És curiós que el merder haurà vingut per una opinió, escrita en tres mitjans de comunicació, en una estat que s’autoanomena democràtric. El mateix motiu pel qual, avui, Iñaki de Juana Chaos està en vaga de fam i a les portes de la mort.
Però el més important és que l’Oleguer ens mostra la normalitat de la forma més normal: exercir de ciutadans amb sobirania, cada dia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!